Consell de Personal: composició (2022)

El 28 de novembre passat es va constituir el Consell de Personal amb la composició següent:

• Presidenta: Amparo Caus (UGT)

• Secretaria: Marga Massó (CCOO)

• Vicepresident: Jesús Sendra (STAS-IV)

• Vicesecretari: Ramon Cebriá (CSIF)

• Vocals:

  • Gustavo Olmos (UGT)

  • Ana Puig (UGT)

  • Merxe Soler (STAS-IV)

  • Joan Carles Pardo (CCOO)

  • Carmina Alepuz (CSIF)

A més de la composició, van tractar alguns temes d’organització, com ara la designació dels membres del Comité de Seguretat i Salut:

Delegats	Suplents
Gustavo Olmos	Ana Puig
Merxe Soler	Jesús Sendra
Joan Carles Pardo	Marga Massó
Ramon Cebriá	Carmina Alepuz

Eleccions al Consell de Personal (2022): resultats

Dijous passat van ser les eleccions al Consell de Personal. Enguany de nou amb quatre candidatures: CCOO, CSIF, STAS-IV i UGT. Els resultats han segut els següents:

	vots	membres del CP
UGT	44	3
STAS-IV	27	2
CSIF	23	2
CCOO	22	2
Vots en blanc	7
Vots nuls	3
Totals	126 (sobre 148)	9
Participació	85,13 %

La candidatura de l’STAS-IV en les Corts Valencianes agraïm l’alta participació l’alta participació de les treballadores i treballadors en l’elecció de membres del Consell de Personal, fet que posa de manifest l’alt grau de confiança en la tasca que ha de desenvolupar el Consell de Personal.

Especialment, agraïm la confiança que heu dipositat en la nostra candidatura amb 27 vots que ens situen com a segona força sindical.

També felicitem la candidatura més votada, UGT, i la resta de candidatures, CCOO i CSIF.

Estem a la vostra disposició:

Jesús Sendra Pla
Merxe Soler Vila

stas@corts.es

Eleccions al Consell de Personal 2022

Ha arribat el moment de renovar el Consell de Personal de les Corts Valencianes. Enguany l’STAS-Intersindical Valenciana torna a presentar una llista amb companys i companyes que coneixeu i que sabeu que tenen bon ànim i molt d’interés per millorar les condicions laborals de tots els treballadors i treballadores de la institució tant treballant en el Consell de Personal com fent arribar propostes a la Taula Negociadora de les Corts Valencianes.

Les votacions es faran el dia 16 de novembre del 2022, en horari de 12 a 15:30, a la sala Vinatea.

La llista de l’STAS-Intersindical Valenciana està conformada per:

1. Jesús Vicente Sendra Pla

2. Merxe Soler Vila

3. Anna Isabel Pardo Llopis

4. Loles Simón Montesa

5. Joré Enrique Palerm Eduardo

6. Javier Abril Castellar

7. Daniel Fuster Llop

8. Francesc Josep Palau Duato

9. Daniel Pérez i Grau

10. Esther Mateos Torres

11. Josep Jaya Roca

Més teletreball, menys virus, menys carassetes

El passat 17 de desembre, davant l’augment del nombre de contagis de còvid (versió òmicron) i davant el retard en la implantació del teletreball, la secció sindical de l’STAS va registrar la petició següent davant la Mesa de les Corts Valencianes:

Diversos acords de la Mesa de les Corts, amb els quals es pretenia atenuar els efectes de
la pandèmia de còvid que encara dura, contenien mencions sobre la possibilitat d’instaurar
el teletreball, generalment amb una fórmula genèrica que fea referència a «la potenciació
del teletreball» (Acord 1.201/X).

Amb tot, la referència més concreta prové de l’Acord 1.376/X (BOCV 158, 21.04.2021),
que tracta «sobre la realització de teletreball en les corts valencianes durant la crisi
sanitària provocada per la COVID-19».

Han passat els mesos, la pandèmia continua amb noves versions del còvid i la Secretaria
General de les Corts, el 16 de desembre passat, informava «de l’increment constant de
casos de COVID i de l’augment progressiu de la incidència acumulada a 14 dies a la
Comunitat Valenciana (en aquest moment, 483), així com de l’impacte que això està
tenint en el nostre personal». A pesar d’això, la institució continua amb el presencialisme
tradicional i està deixant de banda la mesura més eficient, conciliadora i positiva
mediambientalment i epidemiològicament: el teletreball.

Els indicadors sobre possibilitats de transmissió de la malaltia entre el personal d’un
centre de treball indiquen que eixes possibilitats s’atenuen amb l’ús de la mascareta, però
que encara és molt eficaç evitar el contacte i la proximitat. Per tant, el teletreball, és la
mesura més eficaç des de tots els punts de vista. Per tal d’optimitzar l’eficàcia de la lluita
contra la pandèmia, el teletreball s’hauria d’implantar en tots els llocs de treball en què
és possible esta modalitat de prestació de servicis.

La falta d’implantació del teletreball devalua el valor dels criteris utilitzats per a
optimitzar l’eficàcia de les mesures que ha d’adoptar la institució. Vist que és possible, la
prudència demanaria que la direcció de les Corts no optara per una mesura menys eficaç,
el presencialisme tradicional i l’ús de la mascareta, sinó que adoptara —ja ha segut
utilitzat excepcionalment en el Servei de Publicacions per a les hores extraordinàries
necessàries per a la tramitació dels pressuposts del 2022— el teletreball com a mesura
que reduïx l’ús de recursos sanitaris i evita desplaçaments i contactes de risc innecessaris.

Per tot això, per tal de millorar la gestió laboral de la institució i les mesures que s’adopten
per a lluitar contra la transmissió de les malalties contagioses, especialment del còvid que
mos afecta actualment, la Secció Sindical de l’STAS demana:

Que les Corts Valencianes, seguint els principis de prudència, senzillesa i eficàcia,
regulen i implanten l’opció del personal de la institució pel teletreball en tots els llocs de
treball de la seua administració on s’ha demostrat que és possible aplicar-lo, tal com
preveu l’Acord 1.376/X, entenent que és «una modalitat de prestació de serveis a
distància, aplicable quan el contingut competencial del lloc de treball puga desenvoluparse,
sempre que les necessitats del servei ho permeten, fora de les dependències de les
Corts Valencianes, mitjançant l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació».

Vaga per l’estabilització dels interins

En l’assemblea de personal interí del 16 de novembre del 2021 convocada per la Intersindical Valenciana es va acordar convocar una nova vaga de personal interí per al 30 de novembre, per a continuar exigint que el projecte de llei que es negocia al parlament espanyol garantisca la consolidació del personal interí.

Pels drets del personal temporal i interí.

La fixació de l’abús de temporalitat

El passat divendres 18 de juny la secció de l’STAS de les Corts Valencianes va participar en la jornada de vaga reivindicativa al costat del personal interí. La mobilització durant la concentració del matí va ser reduïda però significativa, tant davant de les Corts Valencianes com davant del palau de la Generalitat.

Concentració davant de les Corts Valencianes el dia de vaga del 18.06.2021.

En compamyia d’altres companys de reivindicació davant del palau de les Corts.

Concentració davant del palau de la Generalitat el dia 18.06.2021.

Ara que el Tribunal Suprem ha adaptat el seu criteri a la Directiva 1999/70/CE (veg. Intersindical.org, 28.06.2021; Ara.cat, 28.06.2021), les Corts Valencianes han d’atendre el problema de l’abús de temporalitat en la seua administració. Este problema no pot solucionar-se amb una fugida cap al passat a través dels processos d’oposicions utilitzats anteriorment que no han previst estabilitzar les persones que estan ocupant llocs temporalment des de fa anys. La directiva europea, la jurisprudència i diferents iniciatives legislatives posteriors assenyalen vies per a possibilitar la fixesa de les persones en abús de temporalitat. Les Corts Valencianes haurien d’iniciar la revisió d’estes possibilitats amb la participació activa del Consell de Personal i de totes les seccions sindicals de la institució.

Per a esperonar totes eixes possibilitats en l’àmbit de la Generalitat valenciana, la mobilització continua amb concentracions demà 30 de juny:

Concetracions contra l’abús de temporalitat del 30 de juny del 2021.

La solució de la temporalitat

La temporalitat abusiva
La situació del personal de l’administració pública que ocupa llocs en situació de provisionalitat des de fa anys ara es denomina «abús de temporalitat». L’abús de temporalitat és un problema heretat i mantingut de la gestió de l’ocupació pública que afecta també les Corts Valencianes. La Directiva 1999/70/CE i diverses sentències posteriors tant del TJUE com d’altres tribunals (veg. l’informe del lletrat major del Parlament de la Rioja; Apiscam, 02.04.2021; veg. STJUE, 19.03.2020), assenyalen que la convocatòria de processos de concurs oposició no resol el problema. Per contra, agreugen la situació del personal que ocupa des de fa anys llocs de treball amb caràcter provisional i que podrien ser tractats com a personal d’usar i fer fora.

Consolidació del personal temporal
Quan es tracta del reforç del sistema nacional de salut, el ministeri planteja la convocatòria del concurs de mèrits com a sistema de selecció per la consolidació del personal estatutari temporal. Eixa solució també podria resoldre una part del problema en les Corts Valencianes i caldria que s’atenguera ara mateix, quan s’estan duent a terme processos de provisió de llocs. Diverses forces socials i sindicals compartixen (STAS i UGT, entre altres) que les OPO en marxa no haurien d’afectar els llocs ocupats pel personal en abús de temporalitat, tal com recomana el ministeri (segons informació d’UGT).

Consolidació en les Corts Valencianes
Per tal d’aprofitar el personal temporal que ha estat des de fa anys exercint les seues tasques amb professionalitat, perquè cal protegir els treballadors i treballadores víctimes de l’abús i perquè cal no malbaratar eixe personal com si fora un recurs d’un sol ús, les Corts Valencianes, fent ús de les seues potestats, haurien d’aplicar mesures de consolidació i estabilització efectives i vàlides seguint les directives europees i la jurisprudència.

Desitjable i possible

Desitjos nadalencs possibles.

Hem entrat ja en l’any 2021 i, tal com comentàvem en l’últim apunt d’este bloc, continuem en situació d’emergència pandèmica pel còvid i de desconcert laboral i professional respecte al teletreball, que és encara un instrument improvisat i voluntarista en què els treballadors i treballadores de les Corts Valencianes hem invertit esforços físics amb l’ergonomia precària de les cases, temps i diners. Nou mesos han passat i el teletreball encara està en situació de provisionalitat i desregulació. Al mes d’octubre llegíem «El nou decret de teletreball retalla drets i arriba tard» (STAS, 29.10.2020). Passa el temps, la pandèmia continua, els debats i les negociacions s’eternitzen (veg. «Intersindical es reuneix amb Compromís per a parlar de teletreball») o fan volantins (veg. «Nou decret de teletreball: Poc de nou i res de teletreball»), i el despropòsit en esta qüestió s’agreuja tant en la Generalitat (veg. «Tic-tac: Bravo se queda sin tiempo para aprobar el decreto de teletrabajo que prometió para 2020») com en les Corts Valencianes.

Els acords de la Mesa de les Corts Valencianes que han dictat les mesures de protecció i manteniment de l’activitat (Acord 000 [sense número], Acord 655/X [pla de contingència], Acord 709/X, Acord 744/X, Acord 766/X, Acord 900/X), no han segut regulacions sinó pedaços d’emergència i, en el fons, al cap del temps hem vist que són una mostra del desinterés polític per la modernització i la millora de la gestió de la institució. El parlament valencià necessita un aprofundiment democratitzador tant internament com en la participació ciutadana i no una continuïtat en la gestió «feudalitzant» derivada tant de l’antiga estructura de creació com de l’organigrama actual.

Tenim tot l’any per davant. Hi ha temps per a vacunar-se del còvid, però també per a recuperar la salut organitzativa i les dinàmiques de millora organitzatives, laborals i professionals en la gestió de l’administració de les Corts Valencianes. No serà cap regal de Nadal ni dependrà de l’epifania de ningú, ni hauria de ser un d’eixos propòsits que sabem que incomplirem quan els estem fent. Ha de ser una opció possible i desitjable que podem fer realitat.

Potenciar el teletreball escamotejant-lo

Els acords 655/X, 709/X i 766/X de la Mesa de les Corts Valencianes han reiterat la decisió de la institució de «preferència del teletreball» i de «potenciació del teletreball», expressions quasi sinònimes que han aparegut sempre en un punt «cinqué» d’eixos acords en què declaren que actuen amb «cautela i prevenció».

Per desgràcia, hem de considerar que la implantació d’un treball a distància improvisat sense cap normativa de suport, la falta de regulació del teletreball i les decisions que augmenten la presència física del personal de les Corts en les instal·lacions de la institució, són actuacions que s’oposen a la cautela i a la prevenció, són actuacions —provant a dir-ho amb sinònims— que apaivaguen, volatilitzen, suprimixen, lleven, eliminen o escamotegen el teletreball.

És a dir, al mateix temps que la Mesa de les Corts Valencianes diu que «potencia» el teletreball, cada setmana (amb la pandèmia encara activa) som més persones presents físicament en els edificis de les Corts Valencianes per a fer la mateixa faena que hem estat fent a distància i que podríem dur avant en condicions i amb eficàcia en la modalitat de teletreball.

Les autoritats sanitàries recomanen mesures preventives i de precaució perquè la crisi epidèmica encara no ha passat, però la Mesa de les Corts Valencianes decidix que es pot potenciar el teletreball escamotejant-lo.

Entenem que seria més raonable, prudent, eficient i eficaç que la Mesa de les Corts Valencianes actuara amb coherència i negociara, regulara i implantara el teletreball en els llocs del treball amb «una naturalesa i un contingut funcional» adequats per a eixa modalitat laboral. Això seria actuar amb «cautela i precaució». I també amb agilitat, eficàcia, modernitat, professionalitat, sensibilitat, solidaritat…

---

Alguns articles relacionats:

• STAS (08.06.2020): «Conselleria d‘Educació i Teletreball, un amor impossible»
• Valencia Plaza (21.06.2020): «Los técnicos lingüísticos piden a Educación que permita la opción de teletrabajar»
• Generalitat Valenciana (23.06.2020): «El Consell Tripartit aprova la creació d’un grup de treball per a regular el teletreball»
• Valencia Plaza (26.06.2020): «Funcionarios se concentran por la vuelta “irresponsable”»

A distància del teletreball

Després de l’experiència laboral vixcuda durant la pandèmia de la covid-19, que encara no ha acabat, caldrà valorar les alternatives laborals disponibles i aplicables en les Corts. I convindrà tindre present que l’esforç dels treballadors i treballadores que han posat els propis mitjans materials, tècnics i personals per a poder fer real l’activitat parlamentària des de les seues residències no equival a haver implantat el teletreball en l’administració parlamentària, sinó que cal expressar-ho com a «treball a distància», tal com exposa Sara Berbel, gerent de l’Ajuntament de Barcelona (segons l’article de Cristina Sen en La Vanguardia, 01.05.2020):

Lo que se está llevando a cabo de forma masiva no se le puede llamar teletrabajo, ya que éste es una forma de organización laboral que persigue un mayor bienestar de todos y que supone combinarlo con la presencialidad. Lo que ahora se esta haciendo es trabajar a distancia, pero la experiencia debe de servir para teletrabajar de verdad en el futuro.

A pesar que hi ha qui escriu documents oficials on pareix que s’estiga teletreballant, això no és ben bé cert. El teletreball no es genera per desig imperatiu: «Que es faça el teletreball»… I el teletreball no es feu.

Esperem i desitem que el teletreball real es regule, s’acorde i s’implante en el futur més pròxim. Si més no, seria una de les conseqüències positives que podríem aprofitar d’esta dramàtica experiència epidèmica no desitjada. Tal com díem en un apunt anterior, tenim a l’abast «l’oportunitat del teletreball».