El deure de seguretat de l’empresari

Este bloc pretén tindre alguna utilitat per als treballadors i treballadores de les Corts, i això s’aconseguix amb la denúncia o la reivindicació, però també amb idees que ens puguen obrir els ulls davant els recursos i els instruments que tenim a mà per a resoldre les mancances amb què convivim.

En eixe sentit, i relatiu al tema de les obligacions de l’empresa respecte de la protecció dels drets i la salut laboral, publiquem l’article següent aparegut en el diari El País (02.12.2007) [traduït amb l’ajuda de l’Internostrum]:

Drets fonamentals

José María Lastras – 02.12.2007

Els incompliments de l’empresari que vulneren els drets fonamentals del treballador no solament generen el dret a demanar l’extinció indemnitzada del contracte, sinó que a més li atorguen la facultat d’exigir una indemnització pels danys que eixa violació li haja pogut causar.

La possibilitat de demanar dos indemnitzacions per un mateix incompliment es deu a la consideració que el dany a resquitar no és només un, sinó que en són dos: d’un costat, la pèrdua de l’ocupació, que ha d’atribuir-se a l’incompliment empresarial legitimador de la rescissió del contracte, i, d’un altre, el dany moral que produeix aqueixa conculcació del dret fonamental.

Esta posició ha estat reiterada recentment pel Tribunal Suprem en una sentència en la qual s’imputava a l’empresari la vulneració de la seua «deure protecció» i del dret a la integritat física d’una treballadora. Va quedar acreditat que l’empleada havia patit un dany psicològic arran d’una agressió sexual i altra física, patides mentre ocupava la seua activitat laboral en una biblioteca municipal. Després de denúncia a la inspecció de treball, esta va requerir a l’ajuntament que efectuara una avaluació dels riscs, que contemplara les possibles agressions a la bibliotecària per part del públic, amb planificació i adopció de la corresponent activitat preventiva, sense haver-la portat a terme.

La sentència va estimar que estàvem davant una vulneració del «deure seguretat» que superava els drets laborals de protecció de la seguretat i higiene en el treball, i que afectaven el dret fonamental a la vida.

Cal no oblidar que les obligacions de l’empresari, com a deutor de seguretat, no s’esgoten amb el compliment de les prevencions legals en la matèria, sinó que requerixen la prova que ha fet ús de la diligència necessària per a evitar el resultat danyós, cosa que este cas no s’havia produït en ometre l’empresa la deguda avaluació de riscos que haguera permés la implantació de les mesures adequades per a protegir la salut i integritat física de la treballadora.