Diari Sindical de les Corts

El punt de vista de la secció sindical de l'STAS (antic STAPV-iv)

Horaris més productius i satisfactoris

Continuant amb la sèrie d’articles dedicats a la millora de les condicions laborals, el diari El País (10.02.2019) oferia un article de Carlos Hidalgo, «Trabajar menos es más productivo», que contenia diversos exemples de gestió horària i laboral que s’haurien de tindre en compte. Per exemple:

Iberdrola así lo cree. En 2007 modificó la jornada laboral. De lunes a jueves su plantilla trabaja de 7.15 a 16.36 (con un margen voluntario de una hora y tres cuartos) y los viernes puede acabar a las 14.00. «Nuestra productividad ha mejorado un 6% […].»

En la farmacéutica se entra entre las 7.30 y las 10.30; se sale entre las 14.30 y las 17.00 y se puede teletrabajar entre cuatro y ocho días al mes. Todo ello ha aumentado el bienestar de los trabajadores, elevado la productividad y retenido el talento

Això sí, l’article assenyala un factor clau allà (i també en les Corts) que cal retindre i valorar:

La clave para aplicar cambios en las jornadas es la voluntad de los estamentos más altos de sus empresas. “Estas medidas se aplican en cascada, de arriba abajo”, explica Ana Gómez; es imprescindible el apoyo del comité de dirección. Las empresas que las han introducido no se plantean revertirlas, sino buscar otras maneras de seguir aplicándolas.

28 febrer 2019 Posted by | 1 - Consell de Personal, 6 - Teletreball, Acord de condicions, Laboral, Millores ACT | , | Deixa un comentari

Setmana laboral més saludable i productiva

La setmana laboral no hauria de ser tan sols una qüestió de fer hores, ni en l’empresa privada ni tampoc en les institucions públiques. La productivitat i la qualitat de la faena són elements que milloren quan es milloren les condicions laborals.

L’EPCV (art. 32) establix la jornada laboral general en la institució en 35 hores:

La jornada laboral general del personal al servei de les Corts és de 35 hores setmanals, sense perjudici de les especialitats que es puguen establir en els apartats següents.

Eixe mateix article preveu setmanes de 37 hores per al personal amb determinats complements específics (CV1, CV2, CV3 i CV4), i inclou també la possibilitat d’establir altres jornades laborals especials amb l’acord previ de la taula negociadora.

En relació amb eixes millores, podem llegir l’article de Will Stronge «El estrés y la ansiedad nos hacen menos productivos y una semana laboral de cuatro días puede solucionarlo» (Eldiario.es, 07.02.2019).
Entre altres aspectes que podem ressaltar, per exemple, pel que fa a la productivitat:

Les estratègies per a augmentar la productivitat han d’acceptar la realitat que la productivitat no es basa només en la quantitat d’hores de treball sinó en el benestar i la salut general de la mà d’obra, així com en el nivell d’inversió en tecnologia productiva.

I quant a la relació entre ascens professional i millores horàries:

Els empleats podrien tindre l’opció d’aconseguir ascensos que es traduïxquen en temps així com en diners, i la flexibilitat (i seguretat) de les hores treballades hauria de ser una opció normal, cosa que permetria als treballadors aconseguir l’equilibri de treball i temps lliure que millor li funcione a cada u.

11 febrer 2019 Posted by | 1 - Consell de Personal, 6 - Teletreball, Acord de condicions, Laboral, Millores ACT | , | Deixa un comentari

El qüestionari sobre riscs laborals

La Secretaria General de les Corts ens ha fet arribar el qüestionari sobre el nostre lloc de treball tramés per la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques. El cas és que tant el primer missatge de la secretaria general com el primer document de la conselleria, estaven redactats només en castellà.

Naturalment, un missatge que provenia de la secretaria general i que, a més, feia referència a normes legals (com ara la Llei de protecció de dades), em va estranyar que no haguera aplicat un procediment de redacció que concordara amb la doble oficialitat lingüística vigent. A més a més, que al document enviat per la conselleria li passara el mateix, em va fer pensar que s’havia produït algun fenomen d’inèrcia monolingüe en la redacció. Per tant, vaig demanar tant a la secretaria general com a la conselleria que ens enviaren les versions en valencià. La conselleria ha complit ràpidament; la secretaria general, en canvi, no ens ha enviat la versió en valencià del seu primer missatge, i no arribem a endevinar per quin motiu. Continuem esperant, doncs.

Pel que fa al qüestionari, cal tindre en compte que és voluntari omplir-lo i que l’adreça dels tècnics de prevenció de la conselleria a qui els el podem fer arribar és prevencionrl_cjap@gva.es. Esperem que els tècnics de prevenció ajuden a millorar la cambra autonòmica en este àmbit dels riscs i la salut laboral en què hi ha unes quantes coses a resoldre, tal com determinà l’informe anterior (any 2001). S’hi assenyalaven coses que encara no s’han millorat (il·luminació, espai, ventilació), per no parlar del procediment per a la renovació i adeqüació de les cadires, iniciat en març del 2003 i que encara no ha arribat a port.

5 Març 2010 Posted by | 2 - Documents, Laboral, Seguretat | | Deixa un comentari

El deure de seguretat de l’empresari

Este bloc pretén tindre alguna utilitat per als treballadors i treballadores de les Corts, i això s’aconseguix amb la denúncia o la reivindicació, però també amb idees que ens puguen obrir els ulls davant els recursos i els instruments que tenim a mà per a resoldre les mancances amb què convivim.

En eixe sentit, i relatiu al tema de les obligacions de l’empresa respecte de la protecció dels drets i la salut laboral, publiquem l’article següent aparegut en el diari El País (02.12.2007) [traduït amb l’ajuda de l’Internostrum]:

Drets fonamentals

José María Lastras – 02.12.2007

Els incompliments de l’empresari que vulneren els drets fonamentals del treballador no solament generen el dret a demanar l’extinció indemnitzada del contracte, sinó que a més li atorguen la facultat d’exigir una indemnització pels danys que eixa violació li haja pogut causar.

La possibilitat de demanar dos indemnitzacions per un mateix incompliment es deu a la consideració que el dany a resquitar no és només un, sinó que en són dos: d’un costat, la pèrdua de l’ocupació, que ha d’atribuir-se a l’incompliment empresarial legitimador de la rescissió del contracte, i, d’un altre, el dany moral que produeix aqueixa conculcació del dret fonamental.

Esta posició ha estat reiterada recentment pel Tribunal Suprem en una sentència en la qual s’imputava a l’empresari la vulneració de la seua «deure protecció» i del dret a la integritat física d’una treballadora. Va quedar acreditat que l’empleada havia patit un dany psicològic arran d’una agressió sexual i altra física, patides mentre ocupava la seua activitat laboral en una biblioteca municipal. Després de denúncia a la inspecció de treball, esta va requerir a l’ajuntament que efectuara una avaluació dels riscs, que contemplara les possibles agressions a la bibliotecària per part del públic, amb planificació i adopció de la corresponent activitat preventiva, sense haver-la portat a terme.

La sentència va estimar que estàvem davant una vulneració del «deure seguretat» que superava els drets laborals de protecció de la seguretat i higiene en el treball, i que afectaven el dret fonamental a la vida.

Cal no oblidar que les obligacions de l’empresari, com a deutor de seguretat, no s’esgoten amb el compliment de les prevencions legals en la matèria, sinó que requerixen la prova que ha fet ús de la diligència necessària per a evitar el resultat danyós, cosa que este cas no s’havia produït en ometre l’empresa la deguda avaluació de riscos que haguera permés la implantació de les mesures adequades per a protegir la salut i integritat física de la treballadora.

4 Desembre 2007 Posted by | 2 - Documents, General, Laboral | , , , , , , | Deixa un comentari