Diari Sindical de les Corts

El punt de vista de la secció sindical de l'STAS (antic STAPV-iv)

La transparència en l’administració pública

El diari El País (27.10.2008) ens il·lustra sobre el que els funcionaris sabem massa bé i que una dita popular reflectix amb bastant ironia: «el secret de la sària que se n’ix pels cornalons». Una mostra del que ens conta l’article «La Administración y sus altos secretos» de Rosario G. Gómez:

Obtenir informació oficial, accedir a arxius públics o aconseguir dades de l’administració és, més que un dret, un calvari. A diferència del que s’esdevé en quasi tota Europa (en Suècia, des de 1766), en Espanya no hi ha cap llei que garantixca la transparència. Res ni ningú obliga institucions, fundacions o entitats privades finançades amb diners públics a proporcionar dades als ciutadans. L’obscurantisme és l’única norma que es complix al peu de la lletra. Impera la llei del top secret.

[….]

Si s’aconseguix una administració transparent vorem que «hi ha serveis que funcionen malament» i «funcionaris que sovint s’han apropiat de parcel·les de poder que no els corresponen», apunta Manuel Sánchez de Diego, professor de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid.

Anuncis

3 Novembre 2008 Posted by | General, Laboral | , , | Deixa un comentari

Els exemples que no haurien de donar les Corts

Una vegada més, la institució on treballem apareix en els mitjans de comunicació per motius ben diferents d’aquells que desitjaríem. No ha estat per haver creat una guarderia, ni per haver instal·lat sistemes d’aprofitament de l’energia solar, ni de reaprofitament de l’aigua, ni per haver adoptat mesures d’estalvi energètic, ni tan sols per la previsió de fer un edifici nou que impulse totes eixes opcions i altres de caràcter sostenible ambietalment i socialment.

No, la notícia, segons ho reflectix el diari El País (Miguel Olivares, «Las Cortes, al servicio del presidente», 07.06.2008) és:

Ni la publicitat institucional, ni la pobra exposició commemorativa que hi ha al vestíbul del palau dels Borja, ni el vídeo institucional que difon la pàgina web de les Corts —exclusivament en castellà i amb un cotxe de fórmula 1 com a paradigma de progrés— pal·liaren la fredor de l’acte.

Cal indicar, a més, que l’exposició inclou sis panells, quatre només en castellà i dos amb algun text sintèticament en valencià. És a dir, una ben pobra aplicació real de les més o menys exaltades declaracions lingüístiques dels diputats de la cambra, que semblen realment incapaços d’abandonar el partidisme lingüístic i la discriminació sistemàtica —en tants graus com es vullga— dels valencianoparlants. Com a exemple més llampant i lamentable, la pàgina web de la institució dedicada a les «Corts Infantils», que no té versió en valencià. ¿Eixe és el futur que han pensat alguns per al valencià?

10 Juny 2008 Posted by | General | , , | 1 comentari