Diari Sindical de les Corts

El punt de vista de la secció sindical de l'STAS (antic STAPV-iv)

Els alts càrrecs de la Generalitat valenciana abans que els ciutadans

Els alts càrrecs de l’administració —nomenats pels caps polítics— haurien de tindre la funció d’orientar i aplicar les polítiques de l’administració decidides pel govern de torn. A més, però, sembla que tenen una utilitat més directa: actuar com a forces d’interposició entre els representants polítics del parlament i els seus representats, entre els ciutadans i els que es suposa que són els seus representants polítics.

¿Com es pot considerar que les comissions són públiques si s’hi nega l’accés en igualtat de condicions al «públic», és a dir, als ciutadans? L’activitat parlamentària dels diputats i diputades ¿és una activitat adreçada als ciutadans? Pensem que sí, que això és la democràcia, ¿per què pensa, doncs, la presidenta de les Corts valencianes que els alts càrrecs de l’administració tenen més dret que la resta de ciutadans a accedir a les dependències de les Corts? Amb eixes decisions, ¿a qui representen les Corts? Amb eixes decisions, ¿són encara «la nostra veu»?

Els ciutadans n’hauríem de prendre bona nota, ja que la presidenta de les Corts acaba d’establir que l’accés a les comissions no és públic i democràtic, sinó restringit i classista: primer hi podran accedir els alts càrrecs de l’administració de La Generalitat. Després, si hi ha algun lloc buit, la resta de la humanitat.

A continuació, la resolució que establix que, en les Corts Valencianes, els alts càrrecs de la Generalitat valenciana són més iguals que la resta dels ciutadans.


Resolució de caràcter general 1/VII sobre l’assistència de públic a les comissions

PRESIDÈNCIA DE LES CORTS

L’article 63.1 del RC estableix que «Les sessions de les comissions seran públiques. Podran assistir els representants degudament acreditats dels mitjans de comunicació social, excepte quan aquelles tinguen caràcter secret». Els punts 2 i 3 d’aquest article determinen quines comissions són de caràcter secret.

En virtut del que estableix l’article 63.1 del RC, i sense perjudici del que determinen els punts 2 i 3 d’aquest article, els representants acreditats dels mitjans de comunicació social poden tenir accés a les sessions de les comissions que no tinguen caràcter secret i, a més, en compliment del que disposen els articles 94 i següents, en les publicacions oficials de Les Corts, de forma especial en el diari de sessions de comissió i en la pàgina web, s’insereixen íntegrament aquestes sessions.

No obstant això, i davant de les peticions que últimament es produeixen per part de diversos ciutadans per a assistir a algunes sessions de les comissions i la carència d’una norma reglamentària que regule aquesta assistència, es fa necessària la promulgació d’una resolució de caràcter general que, en desenvolupament del que disposa l’article 63 del RC, establesca la norma necessària.

Per això, fent ús de les facultats que em concedeix l’article 31.2 del RC, oït el parer favorable de la Mesa i de la Junta de Síndics, aquesta Presidència ha resolt determinar les normes que regiran per a l’assistència de públic a les sessions de comissió que tinguen caràcter públic, sense perjudici del que estableix l’article 63.2 i 63.3 del Reglament de la cambra i de la presència dels representants acreditats dels mitjans de comunicació social i alts càrrecs de l’administració que també, amb alguna freqüència, desitgen acudir-hi i que són les següents:

1. Sense perjudici del que estableix l’article 63, en els seus punts 2 i 3, els representants degudament acreditats dels mitjans de comunicació social tindran prioritat per a assistir a les sessions de comissió i ocuparan la tribuna existent a les sales A, B i C que se’n considera d’ús exclusiu i per tant Tribuna de Premsa.

2. Els alts càrrecs de l’administració de La Generalitat i públic en general que desitgen assistir a una sessió de comissió hauran de sol·licitar-ho mitjançant un escrit dirigit a la presidència de la comissió, a través del Registre de Les Corts, amb una antelació, com a mínim, de dos dies hàbils, acompanyant la petició, aquestos últims, d’una fotocòpia del document nacional d’identitat.

3. La presidència de la comissió ostenta la facultat d’autoritzar o no l’assistència del públic en general a la comissió atesa la limitació d’espai de la sala, sense perjudici que, en tot cas, hauran de prevaldre les peticions dels alts càrrecs de l’administració de La Generalitat.

En aquest sentit la presidència de la comissió podrà ordenar l’habilitació de fins a un màxim de cinc seients, que se situaran davant de la Tribuna de Premsa de manera que no envaesquen la zona reservada als diputats.

4. La presidència de la comissió vetlarà pel manteniment de l’orde de les tribunes no permetent que els qui les ocupen donen mostres d’aprovació o desaprovació i haurà d’expulsar immediatament de la sala els qui pertorben l’orde o falten a les degudes maneres requerint per a això, si calguera, la presència dels serveis de la cambra.

En aquest últim cas, la presidència de la comissió informarà tot seguit a la Presidència de Les Corts perquè, si de cas, adopte les mesures oportunes.

Disposició final. Aquesta resolució entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Butlletí Oficial de Les Corts, BOC.

Palau de les Corts

València, 12 de maig de 2009

La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro

Anuncis

21 Mai 2009 Posted by | 2 - Documents, General, Resolucions | | Deixa un comentari

Normativa predemocràtica per als subalterns

Segons la notícia del diari Levante (09.04.2008):

El TSJ dictamina que entre les tasques dels subalterns està dur cafés als consellers

Els titulars de les conselleries estaran a partir d’ara més ben servits que mai. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha sentenciat que els funcionaris subalterns no poden negar-se a dur refrescs, llet o cafés als despatxos dels consellers, a l’entendre que, per raons d’ «eficàcia», esta comesa és perfectament assumible dins de les funcions del lloc.

Julia Ruiz, València

La sentència, emesa per la Secció Segona de la Sala del Contenciosa Administrativa, revoca una resolució anterior, en la qual expressament es prohibia als responsables de la Generalitat a utilitzar el personal subaltern per a aquest tipus de comeses. La sentència, dictada en 2006, donava la raó a un supervisor-subaltern de la Conselleria de Benestar Social que es va negar a atendre les ordres de dur begudes al despatx de la llavors titular del departament, Alicia de Miguel. La jutgessa va resoldre que aquestes funcions no tenien res a veure amb l’activitat administrativa de la conselleria i va suggerir al Consell que creara, si ho considerava necessari, la categoria de cambrers.

La sentència, no obstant això, va ser recorreguda per la Generalitat, que tres anys després ha assolit el suport del TSJ. De fet, l’alt tribunal dóna la volta a la primera sentència estimatòria i resol que hi ha suport legal de sobres perquè els subalterns servixquen cafés als seus superiors. Per a això, la sala apel·la al reglament estatal de 16 de desembre de 1971, en el qual s’arreplega com a funcions del personal subaltern les tasques de «porter» o «trasllat de coses d’un lloc a un altre sense distinció». El tribunal apunta que aquesta norma seguix en vigor, ja que no va ser derogada en l’Estatut bàsic de l’empleat públic de 1997. I entén la sala que en la funció de traslladar coses d’un lloc a un altre hi caben «refrescs, aigua o llet a les dependències del gabinet del titular de la conselleria». «Ubi lex nec distinguere nec nos distinguere debemus», expressen els magistrats en llatí. És a dir: «On la llei no distingix, nosaltres no hem de tampoc distingir».

Amb esta premissa, el tribunal no veu necessari que en la relació de llocs de treball s’arrepleguen «minuciosament» les tasques del lloc, de manera que «en el cas en qüestió es pot pacíficament subsumir la tasca de dur refrescs al gabinet de la consellera». A més, apel·lant a raons d’eficàcia, «veu adequat i proporcionat que la repetida labor s’encomane al propi personal que ocupa el lloc de subaltern i no ho haja d’assumir directament el titular de la conselleria, o el personal administratiu d’altres escales adscrit al seu gabinet». I afig que aquestes tasques poden ser necessàries «a la vista de les circumstàncies en les quals es desenvolupa l’acció de l’òrgan politicoadministratiu: visites de tot tipus de càrrecs públics i representants socials». Això sí, la sentència creu que hi ha d’haver un límit lògic: «de facto no pot convertir-se el quefer dels subalterns en el propi de l’ofici de cambrer». En qualsevol cas, descarta que realitzar aquesta comesa «de forma repetida» supose una vulneració de la dignitat del funcionari.

La sentència, contra la qual no es pot interposar cap recurs, va causar ahir enorme malestar en la Federació de Serveis Públics de la UGT, sindicat al que pertany el subaltern que va iniciar el plet. El responsable d’autonòmiques, Gonzalo Fernández, va indicar que la sentència és «un exemple més que la justícia d’este país necessita un canvi profund». «Ja va sent hora que a un sector dels jutges també els arribe a la democràcia», va dir. Per al sindicalista és «sagnant» que el tribunal rebutge interpretar la llei per a ajustar-la als temps i es va preguntar «si en el fons és que als magistrats de la sala també els agrada que els servixquen els cafés». «Molt de parlar de la modernització de la justícia i prenen als mil subalterns de la Generalitat com a cambrers», va afegir. I va advertir que el sindicat estudiarà un possible recurs extraordinari.

Podeu consultar el reglament esmentat ací: