Diari Sindical de les Corts

El punt de vista de la secció sindical de l'STAS (antic STAPV-iv)

Oposició per a OGP de les Corts valencianes

Podeu trobar la convocatòria d’un concurs oposició per a la provisió de cinc places d’oficial de
gestió parlamentària de les Corts en el BOCV número 71 (21.05.2008): [PDF] / [HTML]

Anuncis

22 Mai 2008 Posted by | General, Laboral | | Deixa un comentari

Les Corts i la motivació laboral

A partir de l’article de Lola Vidal «Un sueño para motivar» (El País, 11.05.2008) insistirem una mica més en els aspectes de les millores laborals que no pertanyen tant a la remuneració econòmica com a la millora professional, a la implicació i a la qualitat de la nostra faena.

En eixe aspecte podem destacar un aspecte de l’article esmentat:

Un treballador desmotivat genera problemes d’improductividad, d’insatisfacció en el client i pèrdues per a l’empresa. Conscients d’això, les organitzacions s’esforcen cada vegada més a cercar fórmules capaces de corregir aquesta tendència. L’escenari de cinc anys a aquesta part en matèria de compensacions i beneficis ha canviat molt. Abans, els empleats reclamaven millors sous. Avui els incentius passen per exemple, per involucrar als treballadors en la recerca d’àrees de millora, la resolució de problemes i la presa de decisions per a incrementar el seu nivell de compromís. Per a motivar les persones, cal implicar-les en un somni, una il·lusió o una passió (visió), oferint les eines necessàries perquè puguen crear coses i per a canviar, facilitant-los l’acció. Per a assolir eixa confiança de forma estable, la solució és oferir-los un plantejament de col·laboració, un guanyar-guanyar entregat, sense paternalismes, i amb una vocació real d’unir els objectius a llarg termini.

A les Corts, per no parlar dels diputats que només han de tindre la «motivació» de la disciplina de vot —atemptat contra la democràcia i la responsabilitat que hauríem de poder valorar algun dia—, els mateixos treballadors i treballadores podem buscar la motivació i la involucració «en la recerca d’àrees de millora, la resolució de problemes i la presa de decisions», podem buscar i buscar, i ens perdrem buscant-la.

¿I com es pot aconseguir eixa motivació?:

Per a reforçar el sentiment de motivació dins de la plantilla ha d’existir una alineació entre les metes organizacionals i personals. O el que és el mateix, és important explicar de quina manera els treballadors poden obtenir beneficis individuals, al mateix temps que beneficien al conjunt. No es tracta de premiar els projectes que generen més estalvi, sinó els que contribuïxquen en major mesura a millorar l’esperit de participació i al canvi de cultura de l’organització, a més d’utilitzar metodologies i maneres de treball d’acord amb les directrius de l’empresa. Proveir oportunitats d’aprenentatge i de millora d’habilitats és, finalment, altra basa que incrementa el nivell de compromís i participació dels treballadors.

Ara mateix ens ha costat més de quatre mesos resoldre la provisió en interinitat d’un lloc de transcripció correcció a causa d’una reglament que fa anys i panys que demanem que es modifique, però es veu que els responsables de la qüestió deuen estar desmotivats. La resta, això, buscant la motivació reflexionant sobre la carrerar professional, la relació de llocs de treball que s’hauria d’haver modificat abans, les comissions que no es creen i les que no es convoquen. Tenim matèria per a motivar-mos…

22 Mai 2008 Posted by | General, Laboral | | Deixa un comentari

La motivació i un nou sindicat: STAS

STAS 2008
Divendres i dissabte passat tingué lloc el III Congres de l’STAPV-Iv i, a més, la fundació d’un nou sindicat, el Sindicat de Treballadores i Treballadors de les Administracions i Serveis Públics (STAS-Iv), també englobat en la Intersindical Valenciana, resultat de la fusió entre l’STAPV-Iv i l’STA. Podeu vore’n alguna informació més en el web La Intersindical a RTVV.

D’altra banda, com que el naixement d’un nou sindicat —que, d’altra banda, no és cap nouvingut— pot ser motiu d’alegria i motivació, ens fixem en un article de Yolanda Gutiérrez en El País (18.05.2008), «¿La desmotivación es culpa de la empresa?», on dóna deu aspectes per a no desmotivar els treballadors, aspectes que hauríem de tindre en compte també en l’administració pública:

  1. No implantar polítiques de recursos humans que siguen causants d’inequitats internes.
  2. Comunicar clarament, sense embuts ni falsedats, per tal que l’obscurantisme no prevalga sobre la transparència i el rigor.
  3. No oferir res que no es puga complir.
  4. Implantar un clima de confiança i tolerància.
  5. La cultura del premi i el castic dificulta la creativitat i el desenvolupament d’idees.
  6. Compartir amb els empleats els èxits de l’empresa.
  7. Aconseguir que els empleats s’asseguen orgullosos de l’empresa per a la qual treballen.
  8. Afavorir el treball en equip, compartir informació, ser generosos.
  9. Oferir oportunitats de desenvolupament professional.
  10. Escoltar els professionals, encara que u crega que sap tot el que opinen.

20 Mai 2008 Posted by | General, Laboral | , , | Deixa un comentari

Normativa predemocràtica per als subalterns

Segons la notícia del diari Levante (09.04.2008):

El TSJ dictamina que entre les tasques dels subalterns està dur cafés als consellers

Els titulars de les conselleries estaran a partir d’ara més ben servits que mai. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha sentenciat que els funcionaris subalterns no poden negar-se a dur refrescs, llet o cafés als despatxos dels consellers, a l’entendre que, per raons d’ «eficàcia», esta comesa és perfectament assumible dins de les funcions del lloc.

Julia Ruiz, València

La sentència, emesa per la Secció Segona de la Sala del Contenciosa Administrativa, revoca una resolució anterior, en la qual expressament es prohibia als responsables de la Generalitat a utilitzar el personal subaltern per a aquest tipus de comeses. La sentència, dictada en 2006, donava la raó a un supervisor-subaltern de la Conselleria de Benestar Social que es va negar a atendre les ordres de dur begudes al despatx de la llavors titular del departament, Alicia de Miguel. La jutgessa va resoldre que aquestes funcions no tenien res a veure amb l’activitat administrativa de la conselleria i va suggerir al Consell que creara, si ho considerava necessari, la categoria de cambrers.

La sentència, no obstant això, va ser recorreguda per la Generalitat, que tres anys després ha assolit el suport del TSJ. De fet, l’alt tribunal dóna la volta a la primera sentència estimatòria i resol que hi ha suport legal de sobres perquè els subalterns servixquen cafés als seus superiors. Per a això, la sala apel·la al reglament estatal de 16 de desembre de 1971, en el qual s’arreplega com a funcions del personal subaltern les tasques de «porter» o «trasllat de coses d’un lloc a un altre sense distinció». El tribunal apunta que aquesta norma seguix en vigor, ja que no va ser derogada en l’Estatut bàsic de l’empleat públic de 1997. I entén la sala que en la funció de traslladar coses d’un lloc a un altre hi caben «refrescs, aigua o llet a les dependències del gabinet del titular de la conselleria». «Ubi lex nec distinguere nec nos distinguere debemus», expressen els magistrats en llatí. És a dir: «On la llei no distingix, nosaltres no hem de tampoc distingir».

Amb esta premissa, el tribunal no veu necessari que en la relació de llocs de treball s’arrepleguen «minuciosament» les tasques del lloc, de manera que «en el cas en qüestió es pot pacíficament subsumir la tasca de dur refrescs al gabinet de la consellera». A més, apel·lant a raons d’eficàcia, «veu adequat i proporcionat que la repetida labor s’encomane al propi personal que ocupa el lloc de subaltern i no ho haja d’assumir directament el titular de la conselleria, o el personal administratiu d’altres escales adscrit al seu gabinet». I afig que aquestes tasques poden ser necessàries «a la vista de les circumstàncies en les quals es desenvolupa l’acció de l’òrgan politicoadministratiu: visites de tot tipus de càrrecs públics i representants socials». Això sí, la sentència creu que hi ha d’haver un límit lògic: «de facto no pot convertir-se el quefer dels subalterns en el propi de l’ofici de cambrer». En qualsevol cas, descarta que realitzar aquesta comesa «de forma repetida» supose una vulneració de la dignitat del funcionari.

La sentència, contra la qual no es pot interposar cap recurs, va causar ahir enorme malestar en la Federació de Serveis Públics de la UGT, sindicat al que pertany el subaltern que va iniciar el plet. El responsable d’autonòmiques, Gonzalo Fernández, va indicar que la sentència és «un exemple més que la justícia d’este país necessita un canvi profund». «Ja va sent hora que a un sector dels jutges també els arribe a la democràcia», va dir. Per al sindicalista és «sagnant» que el tribunal rebutge interpretar la llei per a ajustar-la als temps i es va preguntar «si en el fons és que als magistrats de la sala també els agrada que els servixquen els cafés». «Molt de parlar de la modernització de la justícia i prenen als mil subalterns de la Generalitat com a cambrers», va afegir. I va advertir que el sindicat estudiarà un possible recurs extraordinari.

Podeu consultar el reglament esmentat ací:

Circular sobre les vacances del 2008

Ací teniu la circular sobre les vacances d’enguany:

Circular sobre les vacances del 2008

5 Mai 2008 Posted by | General | , | Deixa un comentari