Les seccions sindicals de l’STPAV-Iv i de CC OO hem fet una proposta de modificació de les normes interpretatives referents a la compatibilitat de l’horari d’estiu i l’activitat parlamentària. Podeu vore el document ací: [PDF]
Farem hui un breu resum informatiu de la reunió de la Mesa Negociadora de les Corts del dia 16 de juny del 2008:
Es va aprovar la modificació de l’RLT amb la creació de 8 places més d’OGP, que junt amb 1 plaça d’OGP que ha quedat vacant per jubilació, s’afegiran a les 5 del concurs oposició convocat, que encara es troba en termini de presentació de sol·licituds. El vicepresident primer, Cholbi Diego, es compromet a constituir i reunir la comissió sobre l’estatut bàsic de personal durant la segona quinzena de setembre. (Hi ha dos peticions del Consell de Personal i un acord de la mesa anterior.) En relació amb l’acord que es va prendre en la mesa anterior sobre la modificació de l’RLT per a l’aplicació del requisit lingüístic, encara està en fase d’estudi i es vorà quan tractem l’estatut bàsic de personal. Sobre la petició feta pel Consell de Personal —després de la insistència dels sindicats STAPV-Iv i CC OO— d’incorporació de l’augment del 0,5% de la massa salarial bruta i resta de condicions més beneficioses que havien assolit en l’administració del Consell, encara no ha passat per la Mesa de les Corts.
Això és un intent de resum informatiu. Si vullguérem fer-ne un de propagandístic o de deformatiu, no sé si el podríem fer, perquè no estem acostumats a eixos enfocaments ni considerem que siguen vàlids ni positius.
És clar que es diuen i es fan moltes més coses durant una reunió en la mesa negociadora, però al final hem de valorar les que són rellevants i efectives, sobretot si tenen efectes reals en la nostra situació laboral. Eixes són les qüestions que hem tractat de resumir, i hem deixat a banda els tons de veu, les mirades, la roba que vestim o l’estil dialèctic de cadascú, perquè, encara que intentem millorar en les formes cada dia, el que realment ens interessa és el fons dels assumptes.
Finalment, podríem dir que queden qüestions per tractar, discussions i debats per davant, i esperem poder-los afrontar amb el major suport social i en benefici de tots els treballadors i treballadores de les Corts.
Una vegada més, la institució on treballem apareix en els mitjans de comunicació per motius ben diferents d’aquells que desitjaríem. No ha estat per haver creat una guarderia, ni per haver instal·lat sistemes d’aprofitament de l’energia solar, ni de reaprofitament de l’aigua, ni per haver adoptat mesures d’estalvi energètic, ni tan sols per la previsió de fer un edifici nou que impulse totes eixes opcions i altres de caràcter sostenible ambietalment i socialment.
No, la notícia, segons ho reflectix el diari El País (Miguel Olivares, «Las Cortes, al servicio del presidente», 07.06.2008) és:
Ni la publicitat institucional, ni la pobra exposició commemorativa que hi ha al vestíbul del palau dels Borja, ni el vídeo institucional que difon la pàgina web de les Corts —exclusivament en castellà i amb un cotxe de fórmula 1 com a paradigma de progrés— pal·liaren la fredor de l’acte.
Cal indicar, a més, que l’exposició inclou sis panells, quatre només en castellà i dos amb algun text sintèticament en valencià. És a dir, una ben pobra aplicació real de les més o menys exaltades declaracions lingüístiques dels diputats de la cambra, que semblen realment incapaços d’abandonar el partidisme lingüístic i la discriminació sistemàtica —en tants graus com es vullga— dels valencianoparlants. Com a exemple més llampant i lamentable, la pàgina web de la institució dedicada a les «Corts Infantils», que no té versió en valencià. ¿Eixe és el futur que han pensat alguns per al valencià?
A partir de l’article de Lola Vidal «Un sueño para motivar» (El País, 11.05.2008) insistirem una mica més en els aspectes de les millores laborals que no pertanyen tant a la remuneració econòmica com a la millora professional, a la implicació i a la qualitat de la nostra faena.
En eixe aspecte podem destacar un aspecte de l’article esmentat:
Un treballador desmotivat genera problemes d’improductividad, d’insatisfacció en el client i pèrdues per a l’empresa. Conscients d’això, les organitzacions s’esforcen cada vegada més a cercar fórmules capaces de corregir aquesta tendència. L’escenari de cinc anys a aquesta part en matèria de compensacions i beneficis ha canviat molt. Abans, els empleats reclamaven millors sous. Avui els incentius passen per exemple, per involucrar als treballadors en la recerca d’àrees de millora, la resolució de problemes i la presa de decisions per a incrementar el seu nivell de compromís. Per a motivar les persones, cal implicar-les en un somni, una il·lusió o una passió (visió), oferint les eines necessàries perquè puguen crear coses i per a canviar, facilitant-los l’acció. Per a assolir eixa confiança de forma estable, la solució és oferir-los un plantejament de col·laboració, un guanyar-guanyar entregat, sense paternalismes, i amb una vocació real d’unir els objectius a llarg termini.
A les Corts, per no parlar dels diputats que només han de tindre la «motivació» de la disciplina de vot —atemptat contra la democràcia i la responsabilitat que hauríem de poder valorar algun dia—, els mateixos treballadors i treballadores podem buscar la motivació i la involucració «en la recerca d’àrees de millora, la resolució de problemes i la presa de decisions», podem buscar i buscar, i ens perdrem buscant-la.
¿I com es pot aconseguir eixa motivació?:
Per a reforçar el sentiment de motivació dins de la plantilla ha d’existir una alineació entre les metes organizacionals i personals. O el que és el mateix, és important explicar de quina manera els treballadors poden obtenir beneficis individuals, al mateix temps que beneficien al conjunt. No es tracta de premiar els projectes que generen més estalvi, sinó els que contribuïxquen en major mesura a millorar l’esperit de participació i al canvi de cultura de l’organització, a més d’utilitzar metodologies i maneres de treball d’acord amb les directrius de l’empresa. Proveir oportunitats d’aprenentatge i de millora d’habilitats és, finalment, altra basa que incrementa el nivell de compromís i participació dels treballadors.
Ara mateix ens ha costat més de quatre mesos resoldre la provisió en interinitat d’un lloc de transcripció correcció a causa d’una reglament que fa anys i panys que demanem que es modifique, però es veu que els responsables de la qüestió deuen estar desmotivats. La resta, això, buscant la motivació reflexionant sobre la carrerar professional, la relació de llocs de treball que s’hauria d’haver modificat abans, les comissions que no es creen i les que no es convoquen. Tenim matèria per a motivar-mos…
Divendres i dissabte passat tingué lloc el III Congres de l’STAPV-Iv i, a més, la fundació d’un nou sindicat, el Sindicat de Treballadores i Treballadors de les Administracions i Serveis Públics (STAS-Iv), també englobat en la Intersindical Valenciana, resultat de la fusió entre l’STAPV-Iv i l’STA. Podeu vore’n alguna informació més en el web La Intersindical a RTVV.
D’altra banda, com que el naixement d’un nou sindicat —que, d’altra banda, no és cap nouvingut— pot ser motiu d’alegria i motivació, ens fixem en un article de Yolanda Gutiérrez en El País (18.05.2008), «¿La desmotivación es culpa de la empresa?», on dóna deu aspectes per a no desmotivar els treballadors, aspectes que hauríem de tindre en compte també en l’administració pública:
- No implantar polítiques de recursos humans que siguen causants d’inequitats internes.
- Comunicar clarament, sense embuts ni falsedats, per tal que l’obscurantisme no prevalga sobre la transparència i el rigor.
- No oferir res que no es puga complir.
- Implantar un clima de confiança i tolerància.
- La cultura del premi i el castic dificulta la creativitat i el desenvolupament d’idees.
- Compartir amb els empleats els èxits de l’empresa.
- Aconseguir que els empleats s’asseguen orgullosos de l’empresa per a la qual treballen.
- Afavorir el treball en equip, compartir informació, ser generosos.
- Oferir oportunitats de desenvolupament professional.
- Escoltar els professionals, encara que u crega que sap tot el que opinen.
Segons la notícia del diari Levante (09.04.2008):
El TSJ dictamina que entre les tasques dels subalterns està dur cafés als consellers
Els titulars de les conselleries estaran a partir d’ara més ben servits que mai. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha sentenciat que els funcionaris subalterns no poden negar-se a dur refrescs, llet o cafés als despatxos dels consellers, a l’entendre que, per raons d’ «eficàcia», esta comesa és perfectament assumible dins de les funcions del lloc.
Julia Ruiz, València
La sentència, emesa per la Secció Segona de la Sala del Contenciosa Administrativa, revoca una resolució anterior, en la qual expressament es prohibia als responsables de la Generalitat a utilitzar el personal subaltern per a aquest tipus de comeses. La sentència, dictada en 2006, donava la raó a un supervisor-subaltern de la Conselleria de Benestar Social que es va negar a atendre les ordres de dur begudes al despatx de la llavors titular del departament, Alicia de Miguel. La jutgessa va resoldre que aquestes funcions no tenien res a veure amb l’activitat administrativa de la conselleria i va suggerir al Consell que creara, si ho considerava necessari, la categoria de cambrers.
La sentència, no obstant això, va ser recorreguda per la Generalitat, que tres anys després ha assolit el suport del TSJ. De fet, l’alt tribunal dóna la volta a la primera sentència estimatòria i resol que hi ha suport legal de sobres perquè els subalterns servixquen cafés als seus superiors. Per a això, la sala apel·la al reglament estatal de 16 de desembre de 1971, en el qual s’arreplega com a funcions del personal subaltern les tasques de «porter» o «trasllat de coses d’un lloc a un altre sense distinció». El tribunal apunta que aquesta norma seguix en vigor, ja que no va ser derogada en l’Estatut bàsic de l’empleat públic de 1997. I entén la sala que en la funció de traslladar coses d’un lloc a un altre hi caben «refrescs, aigua o llet a les dependències del gabinet del titular de la conselleria». «Ubi lex nec distinguere nec nos distinguere debemus», expressen els magistrats en llatí. És a dir: «On la llei no distingix, nosaltres no hem de tampoc distingir».
Amb esta premissa, el tribunal no veu necessari que en la relació de llocs de treball s’arrepleguen «minuciosament» les tasques del lloc, de manera que «en el cas en qüestió es pot pacíficament subsumir la tasca de dur refrescs al gabinet de la consellera». A més, apel·lant a raons d’eficàcia, «veu adequat i proporcionat que la repetida labor s’encomane al propi personal que ocupa el lloc de subaltern i no ho haja d’assumir directament el titular de la conselleria, o el personal administratiu d’altres escales adscrit al seu gabinet». I afig que aquestes tasques poden ser necessàries «a la vista de les circumstàncies en les quals es desenvolupa l’acció de l’òrgan politicoadministratiu: visites de tot tipus de càrrecs públics i representants socials». Això sí, la sentència creu que hi ha d’haver un límit lògic: «de facto no pot convertir-se el quefer dels subalterns en el propi de l’ofici de cambrer». En qualsevol cas, descarta que realitzar aquesta comesa «de forma repetida» supose una vulneració de la dignitat del funcionari.
La sentència, contra la qual no es pot interposar cap recurs, va causar ahir enorme malestar en la Federació de Serveis Públics de la UGT, sindicat al que pertany el subaltern que va iniciar el plet. El responsable d’autonòmiques, Gonzalo Fernández, va indicar que la sentència és «un exemple més que la justícia d’este país necessita un canvi profund». «Ja va sent hora que a un sector dels jutges també els arribe a la democràcia», va dir. Per al sindicalista és «sagnant» que el tribunal rebutge interpretar la llei per a ajustar-la als temps i es va preguntar «si en el fons és que als magistrats de la sala també els agrada que els servixquen els cafés». «Molt de parlar de la modernització de la justícia i prenen als mil subalterns de la Generalitat com a cambrers», va afegir. I va advertir que el sindicat estudiarà un possible recurs extraordinari.
Podeu consultar el reglament esmentat ací:
Ací teniu la circular sobre les vacances d’enguany:
La Mesa de les Corts ha aprovat finalment les normes per a la distribució del fons d’ajudes socials de 2006, fons que té un import màxim de 75.000 euros. Les normes són les següents:
BOCV núm. 47 [PDF]
Normes per a la distribució del fons d’ajudes socials de 2006
MESA DE LES CORTS VALENCIANES
La Mesa de les Corts Valencianes, en la reunió del dia 12 de febrer de 2008, ha tingut coneixement de la proposta elevada per la Comissió d’Acció Social sobre les condicions generals i els criteris per a la concessió de les ajudes a càrrec del Fons d’acció social pressupostat per a l’any 2007, i ha adoptat l’acord pel qual es dicten normes per a la distribució del fons d’ajudes socials per un import màxim de 75.000 euros.
Primer. S’aproven les normes per a la distribució del fons d’ajudes socials de 2006, de conformitat amb el que estableixen els articles 17 i 18 de l’acord sobre condicions de treball del personal de les Corts Valencianes per al període 2007-2009, per un import màxim de setanta-cinc mil euros (75.000 euros), que es publiquen com a annex I d’aquest acord.
Segon. De conformitat amb el que disposa l’article 18 de l’Acord sobre condicions de treball del personal de les Corts Valencianes per al període 2007-2009, podran sol·licitar les ajudes previstes els funcionaris i les funcionàries i el personal laboral de les Corts Valencianes, que reunesquen els requisits establerts en l’annex I.
Serà requisit addicional haver prestat serveis en les Corts Valencianes durant l’any 2006. El personal que no haja prestat serveis durant l’any 2006 complet, veurà reduïda proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats la quantia de l’ajuda, sense perjudici d’allò que s’ha disposat per al cas de fons insuficients.
Si en el transcurs del procés de concessió de les ajudes o després d’aquest la comissió té coneixement que la informació subministrada pel sol·licitant no s’ajusta a la realitat, l’ajuda no podrà ser-li abonada i, si s’escau, el beneficiari o beneficiària quedarà obligat o obligada a reintegrar l’ajuda que li haja estat atorgada.
Palau de Les Corts
València, 12 de febrer del 2008
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
El secretari segon
Antoni Such Botella
ANNEX I
Normes per a la distribució del fons d’ajudes socials
1. Classes de fons
A) Fons educatiu per al mateix personal de les Corts Valencianes referit al curs 2006/2007
- Ajuda A.1.1) Per a cursar estudis d’ensenyament bàsic, batxillerat o formació professional, les ajudes màximes s’estableixen en 400,00 euros anuals.
- Ajuda A.1.2) Per a cursar estudis d’ensenyaments escolars de règim especial (artístiques, d’idiomes o esportives), realitzats en centres oficials, les ajudes màximes s’estableixen en 150,00 euros anuals.
La percepció d’aquesta ajuda és compatible amb l’ajuda de l’apartat A.1.1.
- Ajuda A.2) Per a cursar estudis universitaris o equivalents, impartits pels organismes dependents o adscrits a les universitats, i despeses de tramitació dels títols universitaris corresponents, les ajudes màximes s’estableixen en 400,00 euros anuals.
Les ajudes que s’estableixen en els punts A.1 i A.2 s’entendrà que seran abonades al personal de les Corts Valencianes que realitze estudis a fi de superar els coneixements acadèmics que ja posseeixen.
Les ajudes corresponents al punt A.2 es mantindran fins a un màxim de dues matrícules per a la mateixa assignatura, sense perjudici del que disposa la norma 3.
B) Fons educatiu per als fills i les filles del personal que presta els serveis en les Corts Valencianes, referit al curs 2006/2007
- Ajuda B.1.1) Per cursar estudis dels nivells d’ensenyament no universitari de règim general (educació primària, educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional o equivalents) els fills i les filles del personal de les Corts Valencianes, les ajudes màximes s’estableixen en 400,00 euros anuals.
- Ajuda B.1.2) Per cursar estudis d’ensenyaments escolars de règim especial (artístics, d’idiomes o esportius) els fills i les filles del personal de les Corts Valencianes, les ajudes màximes s’estableixen en 150,00 euros anuals.La percepció d’aquesta ajuda és compatible amb l’ajuda de l’apartat B.1.1.
- Ajuda B.2) Per a cursar estudis universitàries i despeses de tramitació dels títols universitaris corresponents, les ajudes màximes s’estableixen en 400,00 euros anuals per cada fill o filla dels empleats públics.
Aquesta ajuda es mantindrà fins a un màxim de dues matrícules per a la mateixa assignatura.
C) Fons assistencial
Els límits màxims de les ajudes econòmiques que podran concedir-se per aquests conceptes seran els següents:
- Ajuda C.1) Les Corts Valencianes abonaran fins a un màxim de 400,00 euros anuals en concepte d’ajuda per a fills i filles del personal de les Corts Valencianes. Serà requisit que l’edat del fill o la filla es trobe compresa entre 3 mesos i 5 anys durant l’any 2006.
- Ajuda C.2) En cas de pròtesis auditives (audiòfons) podran concedir-se ajudes de fins a 400,00 euros.
- Ajuda C.3) En cas de tractaments (endodòncia, ortodòncia, etc.) o pròtesis dentàries (dentadura, completa superior i inferior, dentadura superior o inferior) podran concedir-se ajudes fins a 465,00 euros.
- Ajuda C.4) En cas de pròtesis oculars (ulleres completes, ulleres bifocals completes, renovació de vidres o muntures, lentilles i renovació de lentilles) es podran concedir ajudes per un màxim de 230,00 euros.
- Ajuda C.5) En cas de pròtesis ortopèdiques i vehicles de minusvàlids, podran concedir-se ajudes per un màxim de 665,00 euros.
- Ajuda C.6.1) Tot el personal de les Corts Valencianes que tinga a càrrec seu un disminuït físic o psíquic percebrà una ajuda de fins a un màxim de 650,00 euros anuals. Serà requisit indispensable la declaració de minusvalidesa expedida per l’organisme competent, així com la justificació de despeses requerides en el procés de recuperació o rehabilitació.
- Ajuda C.6.2) Tot el personal de les Corts Valencianes que tinga a càrrec seu una persona gran de 65 anys que requeresca prestacions d’atenció a la dependència, percebrà una ajuda de fins a un màxim de 650,00 euros.
La percepció d’aquesta ajuda serà incompatible amb la C.6.1 quan ambdues recaiguen en la mateixa persona a càrrec del sol·licitant.
Serà requisit indispensable que la persona gran per a la qual se sol·licita l’ajuda convisca al domicili familiar i estiga inclosa en la declaració de l’IRPF.
- Ajuda C.7) Ajudes per malaltia del o de la sol·licitant o membre de la unitat familiar, sempre que comporte tractament especial o intervencions quirúrgiques, i aquest o aquestes no estiguen coberts per qualsevol règim de la Seguretat Social o MUFACE a què estiga afiliat o afiliada el o la sol·licitant de l’ajuda. Es podran concedir ajudes per un màxim de 650,00 euros. S’entendran incloses en aquest apartat malalties degeneratives, físiques o psíquiques.
En cap cas les ajudes concedides pels diferents fons assistencials d’aquest apartat C podran superar l’import que figure en la mateixa factura aportada pel sol·licitant, una vegada deduïts els imposts corresponents.
Podran sol·licitar-se les ajudes de l’apartat C, a més de per al personal de les Corts Valencianes, per als components de la unitat familiar o unió de fet i per als qui convisquen al domicili familiar, sempre que depenguen econòmicament de l’empleat públic i no realitzen tasques retribuïdes. Aquest aspecte es determinarà segons la declaració de la renda o d’altres documents acreditatius que s’aporten per la persona que les sol·licita. Es considerarà que hi ha dependència econòmica quan els ingressos siguen inferiors al salari mínim interprofessional vigent.
Seran rebutjades les sol·licituds de fons assistencials de l’apartat C sobre assistències cobertes pels diferents règims de seguretat social (MUFACE, règim general o altres règims especials). A aquest efecte, la comissió verificarà si les prestacions sol·licitades són cobertes pels règims esmentats.
2. Requisits, terminis i sol·licituds
Les persones interessades, dins del termini dels 20 dies hàbils següents a la publicació d’aquest acord en el Butlletí Oficial de Les Corts, podran formular sol·licitud mitjançant el model d’instància que s’adjunta com a annex III, dirigida a la Comissió de Bestretes, que es presentarà en el Registre General de les Corts Valencianes o segons el que preveu l’article 38 de la Llei 30/92 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Les sol·licituds hauran d’anar inexcusablement acompanyades de la documentació esmentada més avall, i quedaran excloses totes les instàncies que no adjunten la documentació següent, que haurà de ser original en cas de factures, rebuts o documents de pagament. Es podran admetre fotocòpies compulsades del document original en cas dels certificats acadèmics. Per a sol·licitar la posterior devolució dels originals de la documentació aportada, s’haurà de ressenyar explícitament en la sol·licitud, i marcar a aquest efecte la casella corresponent. La devolució s’efectuarà una vegada conclòs l’expedient administratiu i fets els pagaments.
3. Documentació que hauran d’aportar totes les persones sol·licitants
- 1. El model de sol·licitud que s’annexa a aquestes normes, que haurà d’anar degudament emplenat en tots els apartats.
- 2. A l’efecte de l’aplicació del barem de l’annex, els sol·licitants presentaran per a acreditar els rendiments íntegres de la unitat familiar així com també el nombre dels membres els documents següents:
- a) Fotocòpia compulsada del llibre de família o certificat del registre d’unions de fet o certificat d’empadronament o de convivència.
- b) Fotocòpia de la carta de pagament de la declaració de la renda corresponent a l’any 2006, realitzada en 2007, o fotocòpia de l’imprès de la declaració en què figure la base liquidable regular subjecta a gravamen, segellada per la delegació d’hisenda o entitat en què es va presentar la liquidació, i la relació de les persones a càrrec del cap de família que figuren en aquesta declaració. Els casats i els membres de les unions de fet que facen la declaració per separat hauran de presentar ambdues declaracions.
En cas de no haver fet cap declaració corresponent a l’any 2006, d’acord amb el que estableix la normativa fiscal vigent, per no haver superat el mínim exigit per a fer obligatòriament la declaració de la renda esmentada, o de no haver demanat la devolució de l’IRPF, es presentarà també davant la Comissió de Bestretes la documentació oficial acreditativa de les dades fiscals necessàries perquè s’efectue la baremació, sense que en cap cas puga resultar una quantitat que minora la base imposable del declarant. Aquesta obligació afectarà tant el funcionari o funcionària com el seu cònjuge o parella de fet.
Si la declaració de la renda s’ha fet telemàticament, serà necessari presentar la certificació expedida per la delegació d’hisenda corresponent, en la qual consten les dades significatives per al barem d’aquesta convocatòria.
- 3. Quan el cònjuge o parella de fet realitze treballs remunerats, s’aportarà certificació de l’empresa o entitat on preste els serveis que no és beneficiari d’un altre tipus d’ajuda econòmica per a la finalitat que se sol·licita.
4. Documentació que hauran d’aportar els sol·licitants, segons el tipus o classe de fons que se sol·licita
- A) Per a les sol·licituds dels fons educatius de l’apartat A:
- Ajuda A.1.1) Certificat d’estar matriculat en el curs escolar 2006/2007.
- Ajuda A.1.2) Certificat d’estar matriculat en el curs 2006/2007.
- Ajuda A.2)
- — Certificat d’estudis corresponent al curs 2006/2007 o fotocòpia compulsada. S’admetrà també com a justificant còpia informativa facilitada pel centre docent.
- — Imprès de pagament de matrícula o taxes, curs acadèmic 2006/2007, segellat per l’entitat bancària on s’haja abonat aquesta. També serà vàlid el certificat emès pel centre, en el qual es justifique l’abonament de la matrícula corresponent, amb expressió de l’import realment abonat.
- — Justificant de pagament (rebut) de les despeses de tramitació del títol corresponent, segellat per l’entitat bancària on s’hagen abonat.
B) Per a les sol·licituds dels fons educatius de l’apartat B:
- Ajuda B.1.1)
- — Per als fills i filles amb edats compreses entre els 6 i els 16 anys no haurà de presentar-se la certificació d’estar matriculat o matriculada en el curs escolar 2006/2007.
- — Per a fills i filles majors de 16 anys o que cursen batxillerat, formació professional o equivalent s’haurà de presentar el corresponent certificat d’estar matriculat en el curs escolar 2006/2007.
- Ajuda B.1.2) Certificat d’estar matriculat en el curs 2006/2007.
- Ajuda B.2)
- — Certificat d’estudis corresponent al curs 2006/2007 o fotocòpia compulsada. S’admetrà també com a justificant còpia informativa facilitada pel centre docent.
- — Imprès de pagament de matrícula o taxes, curs acadèmic 2006/2007, segellat per l’entitat bancària on s’haja abonat aquesta. També serà vàlid el certificat emès pel centre, en el qual es justifique l’abonament de la matrícula corresponent, amb expressió de l’import realment abonat.
- — Justificant de pagament (rebut) de les despeses de tramitació del títol corresponent, segellat per l’entitat bancària on s’hagen abonat.
- — Declaració jurada de no realitzar cap treball retribuït del qual es deriven ingressos superiors al salari mínim interprofessional vigent.
C) Per a les sol·licituds dels fons assistencials de l’apartat C: Factures o documentació original corresponents a l’any 2006, que siguen necessàries per a acreditar les peticions C.2, C.3, C.4 i C5.
- Ajuda C.6.1) Per a les sol·licituds del fons d’ajudes a disminuïts psíquics o físics, s’aportarà: certificat del cobrament de l’ajuda que el SVS o l’INSS concedeixen en aquests supòsits. També s’admetrà còpia dels rebuts mensuals corresponents a l’any 2006 i còpia de la declaració de minusvalidesa expedida per l’organisme competent. Quan no es dispose, per les característiques de la patologia, de cap document, haurà de presentar un certificat actualitzat del metge de medicina general o especialista de la Seguretat Social amb competència en la matèria (psiquiatre, psicòleg), o certificat expedit pel col·legi o centre de rehabilitació que el beneficiari necessita educació especial o teràpia rehabilitadora, amb expressió de la quantitat que s’abona.
- Ajuda C.6.2) S’haurà de presentar declaració de l’IRPF que incloga la persona gran i s’aportarà justificant de despeses (rebuts del centre de dia, residència o curadors)
- Ajuda C.7) S’haurà de presentar:
- — Certificat actualitzat del metge, facultatiu o especialista amb competència en la matèria, en el qual s’especifique el diagnòstic de la malaltia.
- — Factura original de l’any 2006, amb expressió de la quantitat que s’abona i expressió del tractament.
5. Concessió de les ajudes
Acabat el termini de presentació d’instàncies i el de possibles esmenes, es reunirà la Comissió de Bestretes, competent en aquesta matèria, la qual a la vista de les sol·licituds rebudes, una vegada verificat el compliment dels requisits assenyalats anteriorment, i a la vista del barem que s’estableix en el quadre que figura en l’annex II, iniciarà els càlculs per a concedir, seguint l’ordre de baremació, les ajudes dins dels límits establerts en cadascun dels fons.
En cas que els recursos pressupostats siguen insuficients per a atendre totes les sol·licituds, la Comissió de Bestretes establirà els criteris de distribució del pressupost disponible entre els diversos grups de fons, i es concedirà llavors les ajudes dins de cada fons social per ordre de puntuació de les sol·licituds d’acord amb el barem, amb reducció proporcional de les quanties establertes per a cada ajuda.
La puntuació segons el barem de l’annex s’efectuarà d’acord amb les dades consignades en la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques realitzada en 2007, corresponent a l’exercici 2006, tenint en compte com a quantitat a baremar la base liquidable regular subjecta a gravamen (casella 630 de l’imprès 100 de la declaració simplificada o l’equivalent en la declaració ordinària), o d’acord amb el que estableix el punt 3.2 anterior, tenint en compte en ambdós casos el nombre de persones a càrrec del titular o titulars que figuren en la declaració.
En cas que no s’haja treballat ininterrompudament des de l’1 de gener al 31 de desembre del 2006, a l’efecte de la baremació per a la concessió de les ajudes caldrà ajustar-se a les retribucions inherents al lloc de treball a què estiga adscrit, en proporció al temps treballat.
La Comissió concedirà un termini de 10 dies hàbils per a esmenar els errors o defectes que puguen existir en les instàncies presentades.
La no-presentació d’allò requerit dins dels terminis implicarà l’anul·lació de la sol·licitud.
Les Corts Valencianes queden facultades per a facilitar les dades que li sol·licite l’administració tributària a efectes fiscals derivats de la concessió de les ajudes.
Annex II
BaremAnnex III
Model de sol·licitud
