Sis mesos per a no res
La Mesa de les Corts ha tardat vora sis mesos en contestar mitjançant un acord [veg.] als escrits adreçats per diversos treballadors davant la convocatòria d’un concurs intern per a cobrir un lloc de treball vacant (núm. 3.410). Sis mesos són un temps de tramitació que mostra la importància que la mesa dóna a les qüestions que afecten laboralment i professionalment els treballadors i treballadores de les Corts.
Començarem per indicar la part positiva de la resposta de la mesa, que ha consistit en admetre que convenia incloure en la convocatòria la referència explícita a la possibilitat d’interposar un recurs en contra de la resolució que la fa pública.
En segon lloc, també dins de l’aspecte mínimament positiu, la Mesa de les Corts, al cap de més de vint-i-cinc anys de promulgar-se la Llei 4/1983, d’ús i ensenyament del valencià, accepta incorporar la redacció bilingüe del model de sol·licitud —s’havia fet només en castellà—. Malauradament, la mesa no ha aplicat eixe criteri en la resposta que ens ha tramés, ja que ho ha fet només en castellà, incomplint així el que establix la legislació lingüística vigent (atés que ens hi havíem adreçat en valencià).
En la part que valorem negativament, que és la més gruixuda, com voreu tot seguit, comencem pel fet que la mesa ha decidit tornar a obrir la convocatòria del lloc de treball esmentat, però sense haver-los comunicat res als treballadors i treballadores que, acabat el termini de presentació de sol·licituds, estaven esperant la resolució del concurs.
A continuació llegim la part més abstrusa de l’acord que ens envia la Mesa de les Corts (i que firma el secretari segon, Antoni Such i Botella), que consistix en rebutjar els punts en què els escrits presentats reclamaven la valoració de l’experiència i la capacitat, inexistent en el barem de la convocatòria (i del reglament), ja que només s’hi valora l’antiguitat, tal com diu el reglament:
Tal com es pot llegir en el fragment citat del barem del Reglament per a la selecció de personal interí de les Corts Valencianes (RSPICV), s’enuncia amb el terme «experiència professional» la valoració de l’«antiguitat», però no es valora enlloc eixa experiència. Per tant, ni es respecta la legislació vigent (Llei de la funció pública valenciana [LFPV]) ni es té en compte l’experiència i la capacitació que hagen pogut adquirir els treballadors en haver ocupat anteriorment eixos mateixos llocs de treball.
El cas és que l’acord de la mesa rebutja la demanda de valoració de l’experiència indicant que el fonament jurídic és eixe punt 2. ¿Cal entendre, per tant, que la Mesa de les Corts creu que valorant l’antiguitat valora l’experiència? Això és una lectura que faria sinònims els dos termes (experiència i antiguitat), quan és evident que no ho són gens i que una cosa és haver treballat en l’administració i una altra cosa ben diferent és haver treballat en un lloc igual o similar al que s’ha tret a concurs. I per eixe motiu, la legislació vigent no diu que siguen el mateix, sinó que introduïx els dos conceptes entre els aspectes que s’han de valorar (art. 20.3, LFPV):
En els requisits i les condicions indicats en el número anterior hauran de tenir-se en compte, bàsicament, com a mèrits els següents: titulació, puntuació obtinguda en la prova d’accés, experiència, antiguitat, eficàcia demostrada en destinacions anteriors, diplomes, cursos i, si s’escau, publicacions directament relacionades amb les funcions del lloc convocat.
En un altre àmbit, l’acord adoptat per les Corts ens informa que no accedixen a adaptar la valoració dels coneixements d’idiomes prevista en el concurs i en el RSPICV al nou currículum de les escoles oficials d’idiomes. El cas és que la mesa, fins i tot, cita una referència inexistent, ja que diu que el reglament establix una equivalència «amb l’últim decret que siga aplicable oficialment en les escoles oficials d’idiomes [RD 1629/2006]», equivalència que no apareix en el reglament i que no indiquen com podrien aplicar-la les comissions de valoració, si el reglament (ni la convocatòria) no en diu res.
Finalment, una presència enigmàtica: la mesa decidix enviar el seu acord als sol·licitants i «als membres de la Comissió de Seguiment del Reglament de Provisió de Places d’Interí». Malauradament, eixa comissió no existix de fet, perquè no s’ha creat mai. Els membres apareixen descrits en el reglament i esperem que l’enviament d’este document siga el primer pas per a crear realment eixa comissió.
Hem rebut, per tant, un acord de la Mesa de les Corts que accepta esmenar dos aspectes formals de la convocatòria, però que ignora i cita poc acuradament referències legals per a rebutjar les demandes dels treballadors. Treballadors que, ells sí, pretenen aplicar i complir la legislació, perquè els afecta laboralment i professionalment, i perquè les mancances assenyalades, a més a més, afecten el funcionament administratiu de la mateixa institució.
Els alts càrrecs de la Generalitat valenciana abans que els ciutadans
Els alts càrrecs de l’administració —nomenats pels caps polítics— haurien de tindre la funció d’orientar i aplicar les polítiques de l’administració decidides pel govern de torn. A més, però, sembla que tenen una utilitat més directa: actuar com a forces d’interposició entre els representants polítics del parlament i els seus representats, entre els ciutadans i els que es suposa que són els seus representants polítics.
¿Com es pot considerar que les comissions són públiques si s’hi nega l’accés en igualtat de condicions al «públic», és a dir, als ciutadans? L’activitat parlamentària dels diputats i diputades ¿és una activitat adreçada als ciutadans? Pensem que sí, que això és la democràcia, ¿per què pensa, doncs, la presidenta de les Corts valencianes que els alts càrrecs de l’administració tenen més dret que la resta de ciutadans a accedir a les dependències de les Corts? Amb eixes decisions, ¿a qui representen les Corts? Amb eixes decisions, ¿són encara «la nostra veu»?
Els ciutadans n’hauríem de prendre bona nota, ja que la presidenta de les Corts acaba d’establir que l’accés a les comissions no és públic i democràtic, sinó restringit i classista: primer hi podran accedir els alts càrrecs de l’administració de La Generalitat. Després, si hi ha algun lloc buit, la resta de la humanitat.
A continuació, la resolució que establix que, en les Corts Valencianes, els alts càrrecs de la Generalitat valenciana són més iguals que la resta dels ciutadans.
Resolució de caràcter general 1/VII sobre l’assistència de públic a les comissions
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
L’article 63.1 del RC estableix que «Les sessions de les comissions seran públiques. Podran assistir els representants degudament acreditats dels mitjans de comunicació social, excepte quan aquelles tinguen caràcter secret». Els punts 2 i 3 d’aquest article determinen quines comissions són de caràcter secret.
En virtut del que estableix l’article 63.1 del RC, i sense perjudici del que determinen els punts 2 i 3 d’aquest article, els representants acreditats dels mitjans de comunicació social poden tenir accés a les sessions de les comissions que no tinguen caràcter secret i, a més, en compliment del que disposen els articles 94 i següents, en les publicacions oficials de Les Corts, de forma especial en el diari de sessions de comissió i en la pàgina web, s’insereixen íntegrament aquestes sessions.
No obstant això, i davant de les peticions que últimament es produeixen per part de diversos ciutadans per a assistir a algunes sessions de les comissions i la carència d’una norma reglamentària que regule aquesta assistència, es fa necessària la promulgació d’una resolució de caràcter general que, en desenvolupament del que disposa l’article 63 del RC, establesca la norma necessària.
Per això, fent ús de les facultats que em concedeix l’article 31.2 del RC, oït el parer favorable de la Mesa i de la Junta de Síndics, aquesta Presidència ha resolt determinar les normes que regiran per a l’assistència de públic a les sessions de comissió que tinguen caràcter públic, sense perjudici del que estableix l’article 63.2 i 63.3 del Reglament de la cambra i de la presència dels representants acreditats dels mitjans de comunicació social i alts càrrecs de l’administració que també, amb alguna freqüència, desitgen acudir-hi i que són les següents:
1. Sense perjudici del que estableix l’article 63, en els seus punts 2 i 3, els representants degudament acreditats dels mitjans de comunicació social tindran prioritat per a assistir a les sessions de comissió i ocuparan la tribuna existent a les sales A, B i C que se’n considera d’ús exclusiu i per tant Tribuna de Premsa.
2. Els alts càrrecs de l’administració de La Generalitat i públic en general que desitgen assistir a una sessió de comissió hauran de sol·licitar-ho mitjançant un escrit dirigit a la presidència de la comissió, a través del Registre de Les Corts, amb una antelació, com a mínim, de dos dies hàbils, acompanyant la petició, aquestos últims, d’una fotocòpia del document nacional d’identitat.
3. La presidència de la comissió ostenta la facultat d’autoritzar o no l’assistència del públic en general a la comissió atesa la limitació d’espai de la sala, sense perjudici que, en tot cas, hauran de prevaldre les peticions dels alts càrrecs de l’administració de La Generalitat.
En aquest sentit la presidència de la comissió podrà ordenar l’habilitació de fins a un màxim de cinc seients, que se situaran davant de la Tribuna de Premsa de manera que no envaesquen la zona reservada als diputats.
4. La presidència de la comissió vetlarà pel manteniment de l’orde de les tribunes no permetent que els qui les ocupen donen mostres d’aprovació o desaprovació i haurà d’expulsar immediatament de la sala els qui pertorben l’orde o falten a les degudes maneres requerint per a això, si calguera, la presència dels serveis de la cambra.
En aquest últim cas, la presidència de la comissió informarà tot seguit a la Presidència de Les Corts perquè, si de cas, adopte les mesures oportunes.
Disposició final. Aquesta resolució entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Butlletí Oficial de Les Corts, BOC.
Palau de les Corts
València, 12 de maig de 2009
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
Acord retributiu per al 2009
Acord retributiu firmat per UGT amb l’oposició de l’STAS i CC OO: BOCV 119 del 2009 [PDF].
Este acord no inclou el 0,5% del «fons compensatori extraordinari» de la Generalitat valenciana per a aconseguir «la implicació i el compromís» dels empleats públics «com a un element fonamental del sistema» (DOCV núm. 5.710, de 25.02.2008), concepte que se’ns havia traslladat l’any passat (d’acord amb l’acord sobre condicions de treball) i que la Mesa ha decidit retallar enguany, amb la conformitat d’UGT.
Model de sol·licitud d’esmena del reglament d’interins
Tal com vam exposar anteriorment, cal una esmena del reglament de selecció de personal interí per preservar la valoració correcta de l’experiència, el mèrit i la capacitat dels treballadors i treballadores de les Corts.
Amb eixa finalitat, vos facilitem un model de sol·licitud individual (en format Word: feu clic ací) d’esmena del concurs —enfocat directament al proper concurs de transcripció correcció—, perquè pugau col·laborar en la millora del funcionament de la institució.
Naturalment, el podeu omplir i registrar tal com està o fer les adaptacions que considereu més adequades.
Moltes gràcies per la col·laboració.
Demanem a la Mesa que esmene el reglament de selecció de personal interí
La secció sindical de l’STAS (antic STAPV-iv) ha adreçat un escrit a la Mesa de les Corts (l’adjuntem més avall) davant el fet que les mancances del reglament de selecció de personal interí encara no s’han resolt i continuen duent-se a terme concursos de provisió interina de llocs de treball de les Corts que no valoren ni l’experiència professional ni la capacitació ni el mèrit, fet que perjudica laboralment i personalment els treballadors i treballadores de les Corts.
La responsabilitat davant les mancances està repartida, però no és inexistent, ja que la marca tant el reglament esmentat. Si una administració té mancances, a més de complir les seues funcions, els funcionaris poden, com a demostració del seu interés professional, intentar resoldre allò que estiga al seu abast o fer les propostes de millora que consideren necessàries. La responsabilitat, però, és dels gestors polítics d’eixa administració, sobretot quan les deficiències corresponen als reglaments i normatives que regixen l’activitat d’eixa administració.
L’STAS (antic STAPV-iv) actua amb responsabilitat professional assenyalant el que considera mancances i proposant solucions. El cas és que no n’hi ha prou amb reconéixer-les i lamentar-les —com s’ha fet—, sinó que cal resoldre-les.
La secció sindical de l’STAPV-iv de les Corts Valencianes, davant la convocatòria de concurs intern entre el personal de les Corts Valencianes per a cobrir el lloc de treball número 3.410 de transcriptor/ra corrector/ra feta pública a través d’una resolució del lletrat major de 12 de febrer del 2009, ha observat:
1. Que la resolució del lletrat no indica els recursos possibles contra la mateixa resolució del lletrat major o contra la convocatòria, contràriament al que establix l’article 89.3 de la Llei estatal 30/1992.
2. Que la resolució del lletrat major inclou un annex amb un model de sol·licitud que està redactat només en castellà (i amb una expressió només en valencià: «Model de sol·licitud»), fet que infringix, entre altres, l’article 30.4 de la Llei 4/1983 de la Generalitat Valenciana que establix:
Els impresos, formularis i models oficials que hagen d’utilitzar els poders públics a la Comunitat Valenciana hauran de redactar-se de forma bilingüe.
3. Que la convocatòria inclou un concurs intern, de conformitat amb el Reglament per a la selecció de personal interí de les Corts Valencianes, però este concurs no valora l’experiència professional ni l’eficàcia demostrada en destinacions anteriors, contra el que establix l’article 20.3 de la Llei de la funció pública valenciana:
[...] hauran de tenir-se en compte, bàsicament, com a mèrits els següents: titulació, puntuació obtinguda en la prova d’accés, experiència, antiguitat, eficàcia demostrada en destinacions anteriors, diplomes, cursos i, si s’escau, publicacions directament relacionades amb les funcions del lloc convocat.
4. En no efectuar eixa valoració, la convocatòria no respecta el principi de capacitat establit en l’article 5 de la Llei de la funció pública valenciana:
La selecció del personal funcionari interí serà feta pel sistema abreujat que s’establisca reglamentàriament, després de la negociació prèvia amb les organitzacions sindicals més representatives, en els termes que estableix la Llei 9/1987, de 12 de juny, en què es respectaran els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.
5. El concurs no té en compte que les titulacions de les escoles oficials d’idiomes han canviat, fet que no es reflectix en el barem de puntuació.
6. Que el Reglament per a la selecció de personal interí de les Corts Valencianes (aprovat en maig del 2003) fixa en l’article 6 la constitució d’una comissió de seguiment per a:
«proposar i elevar a la Mesa de les Corts Valencianes, mitjançant el lletrat o la lletrada major, les propostes relatives a les qüestions que puguen suscitar-se en aquesta selecció de personal funcionari interí»
Eixa comissió no ha estat mai convocada, a pesar de les sol·licituds fetes en eixe sentit pel Consell de Personal i a pesar de les mancances observades tant en el reglament com en la seua aplicació.
Per tot això, la secció sindical de l’STAPV-iv demana que es resolguen estes qüestions i, per a la qual cosa caldrà la intervenció de la Mesa de les Corts i que, abans de continuar amb el procediment de selecció, s’esmenen les deficiències assenyalades, que s’incloga la valoració de l’experiència en el concurs i que es constituïxca i complixca la seua funció la comissió de seguiment establida en l’article 6 del Reglament per a la selecció de personal interí de les Corts Valencianes.
València, 12 de febrer del 2009
Calendari laboral per al 2009
Calendari laboral de les Corts per al 2009
Acord de la Mesa de les Corts de 26 de gener del 2009
a) Dies festius o inhàbils que cauen dissabte o diumenge:
Com que coincidix en dissabte el dia 15 d’agost, la desviació que es produïx en el còmput anual de jornada es resol amb un dia addicional de lliure disposició.
b) En període de vacances parlamentàries es farà la jornada laboral especial. Això suposa una reducció de tres hores setmanals.
c) Durant la setmana de festes falleres l’horari de treball s’ajustarà a les indicacions següents:
- Es farà un horari de matí de 09:00 a 14:00.
- Dies 17 i 18: exempció d’assistència al treball.
- El dia 17 de matí, entre les 09:00 i les 14:00 un o una oficial de gestió parlamentària atendrà el registre i dos uixers atendran les entrades i la centraleta de telèfon.
d) Horari d’estiu:
- Entre l’1 de juny i el 30 de setembre (ambdós inclosos): jornada laboral especial. Això suposa una reducció de tres hores setmanals.
e) Horari de Nadal:
- Des del 21 de desembre del 2009 fins al 6 de gener del 2010: matins de 08:30 a 15:00.
- Dies 24 i 31 de desembre: exempció de l’assistència al treball.
Este calendari queda supeditat a la necessitat de realitzar qualsevol activitat parlamentària o a necessitats pròpies dels serveis de la cambra.Calendari laboral 2009
Calendari laboral per al 2008
Calendari laboral de les Corts per al 2008
Acord de la Mesa de les Corts de 29 de gener del 2008
a) Dies festius o inhàbils que cauen dissabte o diumenge:
Com que cauen en dissabte els dies 1 de novembre i 6 de desembre, la desviació que es produïx en el còmput anual de jornada es resol amb dos dies addicionals de lliure disposició.
b) En període de vacances parlamentàries es farà la jornada laboral especial. Això suposa una reducció de tres hores setmanals.
c) Durant la setmana de festes falleres l’horari serà:
- Dies 13 i 14: horari de matí de 09:00 a 14:30.
- Vesprada del dia 13 (dijous):
- OGP (1): atendrà el registre.
- Uixers (2): atendran les entrades i la centraleta del telèfon.
- Dies 17 i 18: exempció d’assistència al treball; amb l’excepció següent de 09:00 a 14:00:
- OGP (1): atendrà el registre.
- Uixers (2): atendran les entrades i la centraleta del telèfon.
d) Horari d’estiu:
- Entre l’1 de juny i el 30 de setembre (ambdós inclosos): jornada laboral especial. Això suposa una reducció de tres hores setmanals.
e) Horari de Nadal:
- Des del 22 de desembre del 2008 fins al 6 de gener del 2009: matins de 08:30 a 15:00.
- Dies 24 i 31 de desembre: exempció de l’assistència al treball.
Este calendari queda supeditat a la necessitat de realitzar qualsevol activitat parlamentària o a necessitats pròpies dels serveis de la cambra.
El deure de seguretat de l’empresari
Este bloc pretén tindre alguna utilitat per als treballadors i treballadores de les Corts, i això s’aconseguix amb la denúncia o la reivindicació, però també amb idees que ens puguen obrir els ulls davant els recursos i els instruments que tenim a mà per a resoldre les mancances amb què convivim.
En eixe sentit, i relatiu al tema de les obligacions de l’empresa respecte de la protecció dels drets i la salut laboral, publiquem l’article següent aparegut en el diari El País (02.12.2007) [traduït amb l'ajuda de l'Internostrum]:
Drets fonamentals
José María Lastras – 02.12.2007
Els incompliments de l’empresari que vulneren els drets fonamentals del treballador no solament generen el dret a demanar l’extinció indemnitzada del contracte, sinó que a més li atorguen la facultat d’exigir una indemnització pels danys que eixa violació li haja pogut causar.
La possibilitat de demanar dos indemnitzacions per un mateix incompliment es deu a la consideració que el dany a resquitar no és només un, sinó que en són dos: d’un costat, la pèrdua de l’ocupació, que ha d’atribuir-se a l’incompliment empresarial legitimador de la rescissió del contracte, i, d’un altre, el dany moral que produeix aqueixa conculcació del dret fonamental.
Esta posició ha estat reiterada recentment pel Tribunal Suprem en una sentència en la qual s’imputava a l’empresari la vulneració de la seua «deure protecció» i del dret a la integritat física d’una treballadora. Va quedar acreditat que l’empleada havia patit un dany psicològic arran d’una agressió sexual i altra física, patides mentre ocupava la seua activitat laboral en una biblioteca municipal. Després de denúncia a la inspecció de treball, esta va requerir a l’ajuntament que efectuara una avaluació dels riscs, que contemplara les possibles agressions a la bibliotecària per part del públic, amb planificació i adopció de la corresponent activitat preventiva, sense haver-la portat a terme.
La sentència va estimar que estàvem davant una vulneració del «deure seguretat» que superava els drets laborals de protecció de la seguretat i higiene en el treball, i que afectaven el dret fonamental a la vida.
Cal no oblidar que les obligacions de l’empresari, com a deutor de seguretat, no s’esgoten amb el compliment de les prevencions legals en la matèria, sinó que requerixen la prova que ha fet ús de la diligència necessària per a evitar el resultat danyós, cosa que este cas no s’havia produït en ometre l’empresa la deguda avaluació de riscos que haguera permés la implantació de les mesures adequades per a protegir la salut i integritat física de la treballadora.
Serveis públics de tots
1. Vídeo
2. Vídeo
