Sis mesos per a no res

La Mesa de les Corts ha tardat vora sis mesos en contestar mitjançant un acord [veg.] als escrits adreçats per diversos treballadors davant la convocatòria d’un concurs intern per a cobrir un lloc de treball vacant (núm. 3.410). Sis mesos són un temps de tramitació que mostra la importància que la mesa dóna a les qüestions que afecten laboralment i professionalment els treballadors i treballadores de les Corts.

Començarem per indicar la part positiva de la resposta de la mesa, que ha consistit en admetre que convenia incloure en la convocatòria la referència explícita a la possibilitat d’interposar un recurs en contra de la resolució que la fa pública.

En segon lloc, també dins de l’aspecte mínimament positiu, la Mesa de les Corts, al cap de més de vint-i-cinc anys de promulgar-se la Llei 4/1983, d’ús i ensenyament del valencià, accepta incorporar la redacció bilingüe del model de sol·licitud —s’havia fet només en castellà—. Malauradament, la mesa no ha aplicat eixe criteri en la resposta que ens ha tramés, ja que ho ha fet només en castellà, incomplint així el que establix la legislació lingüística vigent (atés que ens hi havíem adreçat en valencià).

En la part que valorem negativament, que és la més gruixuda, com voreu tot seguit, comencem pel fet que la mesa ha decidit tornar a obrir la convocatòria del lloc de treball esmentat, però sense haver-los comunicat res als treballadors i treballadores que, acabat el termini de presentació de sol·licituds, estaven esperant la resolució del concurs.

A continuació llegim la part més abstrusa de l’acord que ens envia la Mesa de les Corts (i que firma el secretari segon, Antoni Such i Botella), que consistix en rebutjar els punts en què els escrits presentats reclamaven la valoració de l’experiència i la capacitat, inexistent en el barem de la convocatòria (i del reglament), ja que només s’hi valora l’antiguitat, tal com diu el reglament:

Tal com es pot llegir en el fragment citat del barem del Reglament per a la selecció de personal interí de les Corts Valencianes (RSPICV), s’enuncia amb el terme «experiència professional» la valoració de l’«antiguitat», però no es valora enlloc eixa experiència. Per tant, ni es respecta la legislació vigent (Llei de la funció pública valenciana [LFPV]) ni es té en compte l’experiència i la capacitació que hagen pogut adquirir els treballadors en haver ocupat anteriorment eixos mateixos llocs de treball.

El cas és que l’acord de la mesa rebutja la demanda de valoració de l’experiència indicant que el fonament jurídic és eixe punt 2. ¿Cal entendre, per tant, que la Mesa de les Corts creu que valorant l’antiguitat valora l’experiència? Això és una lectura que faria sinònims els dos termes (experiència i antiguitat), quan és evident que no ho són gens i que una cosa és haver treballat en l’administració i una altra cosa ben diferent és haver treballat en un lloc igual o similar al que s’ha tret a concurs. I per eixe motiu, la legislació vigent no diu que siguen el mateix, sinó que introduïx els dos conceptes entre els aspectes que s’han de valorar (art. 20.3, LFPV):

En els requisits i les condicions indicats en el número anterior hauran de tenir-se en compte, bàsicament, com a mèrits els següents: titulació, puntuació obtinguda en la prova d’accés, experiència, antiguitat, eficàcia demostrada en destinacions anteriors, diplomes, cursos i, si s’escau, publicacions directament relacionades amb les funcions del lloc convocat.

En un altre àmbit, l’acord adoptat per les Corts ens informa que no accedixen a adaptar la valoració dels coneixements d’idiomes prevista en el concurs i en el RSPICV al nou currículum de les escoles oficials d’idiomes. El cas és que la mesa, fins i tot, cita una referència inexistent, ja que diu que el reglament establix una equivalència «amb l’últim decret que siga aplicable oficialment en les escoles oficials d’idiomes [RD 1629/2006]», equivalència que no apareix en el reglament i que no indiquen com podrien aplicar-la les comissions de valoració, si el reglament (ni la convocatòria) no en diu res.

Finalment, una presència enigmàtica: la mesa decidix enviar el seu acord als sol·licitants i «als membres de la Comissió de Seguiment del Reglament de Provisió de Places d’Interí». Malauradament, eixa comissió no existix de fet, perquè no s’ha creat mai. Els membres apareixen descrits en el reglament i esperem que l’enviament d’este document siga el primer pas per a crear realment eixa comissió.

Hem rebut, per tant, un acord de la Mesa de les Corts que accepta esmenar dos aspectes formals de la convocatòria, però que ignora i cita poc acuradament referències legals per a rebutjar les demandes dels treballadors. Treballadors que, ells sí, pretenen aplicar i complir la legislació, perquè els afecta laboralment i professionalment, i perquè les mancances assenyalades, a més a més, afecten el funcionament administratiu de la mateixa institució.