La Mesa de les Corts contesta però no respon

La Mesa de les Corts va contestar en novembre de l’any passat a la nostra demanda de modificació del Reglament per a la selecció de personal interí de les Corts Valencianes (RSPICV), demanda que vam plantejar en forma de recurs de reposició. Podeu llegir en l’apunt anterior d’este Diari Sindical de les Corts que díem que havien passat «sis mesos per a no res». Esta vegada la contestació té almenys un poc de contingut valorable, encara que la valoració ha de ser negativa, perquè no accepta la possibilitat de millorar el reglament. Per dir-ho clarament, el document que mos ha enviat la Mesa seguix el criteri «embolica, que fa fort».

Per no cansar-vos amb la nostra rèplica al seu escrit, vos avancem que l’única cosa que accepten és que la contestació a la nostra demanda «siga donada en la llengua que la formula».

Des del nostre punt de vista (podeu llegir el text en el document annex: [PDF]), es dediquen a interpretar de manera embolicada la llei de la funció pública. Si nosaltres en citàvem els articles 5 (que parla del principi de capacitat) i 20.3 (que parla de l’experiència i l’eficàcia), ells parlen de l’article 2 (sobre classificació del personal), un article que no s’oposa als articles anteriors ni els delimita. Vaja, que si naps, que si cols…

Segons diuen:

El reglament vigent de selecció de personal interí va considerar en el moment de la redacció que l’experiència que havia de ser objecte d’avaluació era la derivada de l’antiguitat.

És a dir, que si un lletrat participara en la selecció d’un hipotètic lloc de tècnic jurídic, no li importaria gens que li contaren l’antiguitat en les Corts i no l’experiència de lletrat, amb la qual cosa, un uixer, un OGP o un transcriptor corrector més antics li podrien passar al davant encara que siga simplement per haver entrat abans en la casa. Molt ens temem que eixe argument ja no seria vàlid en eixa ocasió.

Entenem que seria més lògic, si hi ha un error o una mancança, corregir-los. Si la redacció del reglament no va tindre en compte la valoració de l’experiència, que s’esmene, però que no pretenga fer-mos creure en l’experiència «derivada de l’antiguitat». Això no ho diu el reglament enlloc i és un «esperit» descobert massa ad hoc per a este cas.

A continuació, l’informe de la Mesa mos recrimina una restricció excessiva si igualem experiència i capacitat quan diu:

La capacitat ni es pot limitar a la valoració de l’experiència, no són conceptes coincidents, i pretendre aquest tipus de restriccions sí que comportaria una actuació discriminatòria per als qui no han tingut l’oportunitat de tenir experiència.

Cal recordar ara que el reglament no valora ni l’experiència ni la capacitació. ¿De què parlen, doncs? De no res, ja que ells sí que fan una restricció absoluta pel que fa a la valoració de la capacitat i l’experiència.

Més avant, la Mesa prova d’aclarir-mos la diferència administrativa entre discrecional i arbitrari. Li hem de dir que no calia, que tenim diccionaris i que si hem fet servir les dos paraules és perquè quan no hi ha una regulació escrita i pública, la decisió pot ser arbitrària, cosa que no mos agradaria. Si fóra discrecional, podria ser una decisió ajustada a dret, però la qüestió és que el reglament no indica de quina manera actuarà el tribunal pel que fa a la valoració de les titulacions de les escoles oficials d’idiomes.

Després, resulta estrany que la Mesa despatxe sense cap carambola jurídica la reclamació que fem sobre la constitució de la comissió de seguiment del reglament. En fi, segons l’informe, designar un representant equivaldria ara a constituir la comissió. La legislació i els diccionaris deixen clar que eixos dos verbs tenen valors diferents.

Mentrestant, els treballadors de les Corts patim els efectius negatius de les mancances d’un reglament que la Mesa no vol esmenar, una Mesa que contesta, però que no respon.

Sis mesos per a no res

La Mesa de les Corts ha tardat vora sis mesos en contestar mitjançant un acord [veg.] als escrits adreçats per diversos treballadors davant la convocatòria d’un concurs intern per a cobrir un lloc de treball vacant (núm. 3.410). Sis mesos són un temps de tramitació que mostra la importància que la mesa dóna a les qüestions que afecten laboralment i professionalment els treballadors i treballadores de les Corts.

Començarem per indicar la part positiva de la resposta de la mesa, que ha consistit en admetre que convenia incloure en la convocatòria la referència explícita a la possibilitat d’interposar un recurs en contra de la resolució que la fa pública.

En segon lloc, també dins de l’aspecte mínimament positiu, la Mesa de les Corts, al cap de més de vint-i-cinc anys de promulgar-se la Llei 4/1983, d’ús i ensenyament del valencià, accepta incorporar la redacció bilingüe del model de sol·licitud —s’havia fet només en castellà—. Malauradament, la mesa no ha aplicat eixe criteri en la resposta que ens ha tramés, ja que ho ha fet només en castellà, incomplint així el que establix la legislació lingüística vigent (atés que ens hi havíem adreçat en valencià).

En la part que valorem negativament, que és la més gruixuda, com voreu tot seguit, comencem pel fet que la mesa ha decidit tornar a obrir la convocatòria del lloc de treball esmentat, però sense haver-los comunicat res als treballadors i treballadores que, acabat el termini de presentació de sol·licituds, estaven esperant la resolució del concurs.

A continuació llegim la part més abstrusa de l’acord que ens envia la Mesa de les Corts (i que firma el secretari segon, Antoni Such i Botella), que consistix en rebutjar els punts en què els escrits presentats reclamaven la valoració de l’experiència i la capacitat, inexistent en el barem de la convocatòria (i del reglament), ja que només s’hi valora l’antiguitat, tal com diu el reglament:

Tal com es pot llegir en el fragment citat del barem del Reglament per a la selecció de personal interí de les Corts Valencianes (RSPICV), s’enuncia amb el terme «experiència professional» la valoració de l’«antiguitat», però no es valora enlloc eixa experiència. Per tant, ni es respecta la legislació vigent (Llei de la funció pública valenciana [LFPV]) ni es té en compte l’experiència i la capacitació que hagen pogut adquirir els treballadors en haver ocupat anteriorment eixos mateixos llocs de treball.

El cas és que l’acord de la mesa rebutja la demanda de valoració de l’experiència indicant que el fonament jurídic és eixe punt 2. ¿Cal entendre, per tant, que la Mesa de les Corts creu que valorant l’antiguitat valora l’experiència? Això és una lectura que faria sinònims els dos termes (experiència i antiguitat), quan és evident que no ho són gens i que una cosa és haver treballat en l’administració i una altra cosa ben diferent és haver treballat en un lloc igual o similar al que s’ha tret a concurs. I per eixe motiu, la legislació vigent no diu que siguen el mateix, sinó que introduïx els dos conceptes entre els aspectes que s’han de valorar (art. 20.3, LFPV):

En els requisits i les condicions indicats en el número anterior hauran de tenir-se en compte, bàsicament, com a mèrits els següents: titulació, puntuació obtinguda en la prova d’accés, experiència, antiguitat, eficàcia demostrada en destinacions anteriors, diplomes, cursos i, si s’escau, publicacions directament relacionades amb les funcions del lloc convocat.

En un altre àmbit, l’acord adoptat per les Corts ens informa que no accedixen a adaptar la valoració dels coneixements d’idiomes prevista en el concurs i en el RSPICV al nou currículum de les escoles oficials d’idiomes. El cas és que la mesa, fins i tot, cita una referència inexistent, ja que diu que el reglament establix una equivalència «amb l’últim decret que siga aplicable oficialment en les escoles oficials d’idiomes [RD 1629/2006]», equivalència que no apareix en el reglament i que no indiquen com podrien aplicar-la les comissions de valoració, si el reglament (ni la convocatòria) no en diu res.

Finalment, una presència enigmàtica: la mesa decidix enviar el seu acord als sol·licitants i «als membres de la Comissió de Seguiment del Reglament de Provisió de Places d’Interí». Malauradament, eixa comissió no existix de fet, perquè no s’ha creat mai. Els membres apareixen descrits en el reglament i esperem que l’enviament d’este document siga el primer pas per a crear realment eixa comissió.

Hem rebut, per tant, un acord de la Mesa de les Corts que accepta esmenar dos aspectes formals de la convocatòria, però que ignora i cita poc acuradament referències legals per a rebutjar les demandes dels treballadors. Treballadors que, ells sí, pretenen aplicar i complir la legislació, perquè els afecta laboralment i professionalment, i perquè les mancances assenyalades, a més a més, afecten el funcionament administratiu de la mateixa institució.

Fraus en les Corts Valencianes

Sabem que en les Corts Valencianes passen coses ben estranyes i estrambòtiques, tant dins com fora de l’hemicicle. La setmana que ve en tractarem alguna d’eixes que mos fa la Mesa de tant en tant, que semblen d’una altra època i que recorden allò de la part contractant de la primera part serà considerada com la part contractant, etc., amb què tant feien riure els Germans Marx. Per contra, la notícia del diari El País d’ahir (10.09.2009) no fa gens de gràcia:

Dos empleats d’una contracta defrauden 20.000 euros a les Corts

Miguel Olivares – Valencia

Dos empleats de Specialist Computer Centres (SCC), una empresa contractada per les Corts Valencianes durant la passada legislatura per a ocupar-se del manteniment dels ordinadors portàtils i els telèfons mòbils dels diputats, van defraudar suposadament a les Corts una quantitat al voltant de 20.000 euros a través d’un negoci paral·lel de tràfic de telèfons mòbils que oferien en línia als funcionaris i altres treballadors del parlament autonòmic.

[...]

Fonts parlamentàries suggerixen que el frau revela l’escassa fiabilitat dels mecanismes de control intern que apliquen les Corts de forma quotidiana.

[...]

Els alts càrrecs de la Generalitat valenciana abans que els ciutadans

Els alts càrrecs de l’administració —nomenats pels caps polítics— haurien de tindre la funció d’orientar i aplicar les polítiques de l’administració decidides pel govern de torn. A més, però, sembla que tenen una utilitat més directa: actuar com a forces d’interposició entre els representants polítics del parlament i els seus representats, entre els ciutadans i els que es suposa que són els seus representants polítics.

¿Com es pot considerar que les comissions són públiques si s’hi nega l’accés en igualtat de condicions al «públic», és a dir, als ciutadans? L’activitat parlamentària dels diputats i diputades ¿és una activitat adreçada als ciutadans? Pensem que sí, que això és la democràcia, ¿per què pensa, doncs, la presidenta de les Corts valencianes que els alts càrrecs de l’administració tenen més dret que la resta de ciutadans a accedir a les dependències de les Corts? Amb eixes decisions, ¿a qui representen les Corts? Amb eixes decisions, ¿són encara «la nostra veu»?

Els ciutadans n’hauríem de prendre bona nota, ja que la presidenta de les Corts acaba d’establir que l’accés a les comissions no és públic i democràtic, sinó restringit i classista: primer hi podran accedir els alts càrrecs de l’administració de La Generalitat. Després, si hi ha algun lloc buit, la resta de la humanitat.

A continuació, la resolució que establix que, en les Corts Valencianes, els alts càrrecs de la Generalitat valenciana són més iguals que la resta dels ciutadans.

---

Resolució de caràcter general 1/VII sobre l’assistència de públic a les comissions

PRESIDÈNCIA DE LES CORTS

L’article 63.1 del RC estableix que «Les sessions de les comissions seran públiques. Podran assistir els representants degudament acreditats dels mitjans de comunicació social, excepte quan aquelles tinguen caràcter secret». Els punts 2 i 3 d’aquest article determinen quines comissions són de caràcter secret.

En virtut del que estableix l’article 63.1 del RC, i sense perjudici del que determinen els punts 2 i 3 d’aquest article, els representants acreditats dels mitjans de comunicació social poden tenir accés a les sessions de les comissions que no tinguen caràcter secret i, a més, en compliment del que disposen els articles 94 i següents, en les publicacions oficials de Les Corts, de forma especial en el diari de sessions de comissió i en la pàgina web, s’insereixen íntegrament aquestes sessions.

No obstant això, i davant de les peticions que últimament es produeixen per part de diversos ciutadans per a assistir a algunes sessions de les comissions i la carència d’una norma reglamentària que regule aquesta assistència, es fa necessària la promulgació d’una resolució de caràcter general que, en desenvolupament del que disposa l’article 63 del RC, establesca la norma necessària.

Per això, fent ús de les facultats que em concedeix l’article 31.2 del RC, oït el parer favorable de la Mesa i de la Junta de Síndics, aquesta Presidència ha resolt determinar les normes que regiran per a l’assistència de públic a les sessions de comissió que tinguen caràcter públic, sense perjudici del que estableix l’article 63.2 i 63.3 del Reglament de la cambra i de la presència dels representants acreditats dels mitjans de comunicació social i alts càrrecs de l’administració que també, amb alguna freqüència, desitgen acudir-hi i que són les següents:

1. Sense perjudici del que estableix l’article 63, en els seus punts 2 i 3, els representants degudament acreditats dels mitjans de comunicació social tindran prioritat per a assistir a les sessions de comissió i ocuparan la tribuna existent a les sales A, B i C que se’n considera d’ús exclusiu i per tant Tribuna de Premsa.

2. Els alts càrrecs de l’administració de La Generalitat i públic en general que desitgen assistir a una sessió de comissió hauran de sol·licitar-ho mitjançant un escrit dirigit a la presidència de la comissió, a través del Registre de Les Corts, amb una antelació, com a mínim, de dos dies hàbils, acompanyant la petició, aquestos últims, d’una fotocòpia del document nacional d’identitat.

3. La presidència de la comissió ostenta la facultat d’autoritzar o no l’assistència del públic en general a la comissió atesa la limitació d’espai de la sala, sense perjudici que, en tot cas, hauran de prevaldre les peticions dels alts càrrecs de l’administració de La Generalitat.

En aquest sentit la presidència de la comissió podrà ordenar l’habilitació de fins a un màxim de cinc seients, que se situaran davant de la Tribuna de Premsa de manera que no envaesquen la zona reservada als diputats.

4. La presidència de la comissió vetlarà pel manteniment de l’orde de les tribunes no permetent que els qui les ocupen donen mostres d’aprovació o desaprovació i haurà d’expulsar immediatament de la sala els qui pertorben l’orde o falten a les degudes maneres requerint per a això, si calguera, la presència dels serveis de la cambra.

En aquest últim cas, la presidència de la comissió informarà tot seguit a la Presidència de Les Corts perquè, si de cas, adopte les mesures oportunes.

Disposició final. Aquesta resolució entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Butlletí Oficial de Les Corts, BOC.

Palau de les Corts

València, 12 de maig de 2009

La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro

Estatut de personal (finalment, per ara) i concursos d’interinitat

Ens acaben de tornar a fer un canvi en la convocatòria de la pròxima reunió de la ponència de l’Estatut de Personal. Serà demà, 21 de maig del 2009, a les 13:00. Tractarem el títol VII, règim disciplinari. Ací teniu l’esborrany [PDF]; les nostres les propostes més avall en el l’apunt anterior.

Mentrestrant, s’ha resolt el concurs d’arxiver/ra bibliotecari/cària documentalista (lloc 4.301), que s’havia convocat posteriorment al de transcripció correcció (lloc 3.411). El reglament que s’hi ha aplicat és el mateix, eixe que no valora mèrit, capacitat ni experiència, eixe que hem denunciat reiteradament que és deficient, eixe que li hem demanat a la Mesa de les Corts que corregixca. La demanda només ha tingut un efecte: que s’ha paralitzat el procés del lloc 3.411. Sembla que no ha tingut més conseqüències, ja que no s’ha convocat la comissió de seguiment del reglament ni tenim cap notícia que s’estiga treballant en corregir-lo i millorar-lo, tot i que podem estar segurs que deuen estar fent-ho, ¿no?

Estatut de personal. Última hora.

Acabem de rebre la convocatòria per a una pròxima reunió de la ponència de l’Estatut de Personal el dia 18, a les 10 hores 21 a les 17:00 [ens comuniquen a les 14:10]. Tractarem el títol VII, règim disciplinari. Ací teniu l’esborrany [PDF]; les nostres les propostes més avall.

Seguirem informant.

---

APORTACIONS DE L’STAS A L’ESBORRANY DE L’ESTATUT DE PERSONAL DE LES CORTS VALENCIANES

Títol VII: Règim disciplinari

Pel que fa a l’article 4, les faltes disciplinàries, caldria desenvolupar-lo més, tenint en compte el títol X de l’esborrany de la Llei de la funció pública valenciana.

Concretament, l’apartat b:

« Las manifestaciones ofensivas hechas en contra de la actitud o actuación de cualquier diputado, así como las efectuadas en contra de cualquier opinión política y sus representantes, dentro del recinto de Les Corts Valencianes. »

És una novetat que no hem vist en cap dels estatuts de personal d’altres parlaments que hem pogut consultar. Caldria especificar-ho i concretar-ho molt més, o en tot cas, eliminar-ho.

Caldria també esmentar els recursos, la cancel·lació de les anotacions relatives a les sancions en l’expedient personal i la prescripció de les sancions. I també es podria incloure el dret supletori.

— Proposem afegir un tercer punt en l’article 7 :

« 3. Les sancions disciplinàries seran anotades en l’expedient personal del funcionari, amb indicació de les faltes que les van motivar.»

— I també proposem afegir els articles següents:

« Article 10. Recursos
1. Contra les sancions imposades per la letrada o el lletrat major podran presentar-se recurs d’alçada davant de la Mesa de Les Corts Valencianes.

2. Aquest recurs podrà interposar-se en el termini màxim d’un mes, i s’entendrà tàcitament desestimat pel transcurs del mateix termini.

3. Contra les sancions imposades per la Mesa de Les Corts Valencianes, es podrà interposar recurs potestatiu de reposició, o directament recurs contenciós administratiu, d’acord amb allò establert en la legislació específica d’aplicació.

Article 11. Prescripció de les sancions i cancel·lació de les anotacions

1. Les infraccions molt greus prescriuran als 3 anys, les greus als 2 anys i les lleus als 6 mesos; les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran als 3 anys, les imposades per faltes greus als 2 anys i les imposades per faltes lleus a l’any.

El termini de prescripció començarà a comptar-se des que la falta s’haguera comés, i des del cessament de la seua comissió quan es tracte de faltes continuades. El de les sancions, des de la fermesa de la resolució sancionadora.

2. Les anotacions de les sancions disciplinàries en l’expedient personal del funcionari podran ser cancel·lades, una vegada transcorregut un període de temps equivalent al de la prescripció de la falta, sempre que no s’haguera incoat contra el funcionari o la funcionària un nou expedient que done lloc a sanció. La cancel·lació produirà plens efectes, inclosos els d’apreciació de reincidència.»

Article 12. Dret supletori
En les matèries regulades per aquest títol, s’aplicarà, amb caràcter supletori, la Llei de la funció pública Valenciana, l’EBEP i la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Estat de les negociacions sindicals: incompliments i estatut de personal

INCOMPLIMENT DE L’ACORD DE CONDICIONS DE TREBALL: RECURS PRESENTAT

Recordareu que ni STAPV-iv ni CC OO vam firmar l’acord retributiu per al 2009, per no incloure la pujada retributiva addicional del 0,5% de la massa salarial bruta que ens corresponia al personal de les Corts, en aplicació de l’article 1.2 de l’Acord de condicions de treball. També recordareu que només UGT va secundar a la Mesa de les Corts en esta decisió. (Ells sabran per què. Segurament també recordareu l’amenaçadora «felicitació» de Nadal de la seua secció sindical.)

Com que l’Acord de condicions de treball té caràcter de conveni col·lectiu, el seu incompliment es susceptible de ser reclamant davant els tribunals de justícia. I com que vam considerar que hi havia raons jurídiques per a avalar la petició que s’aplique l’increment del 0,5% per als anys 2008 i 2009, vos fem saber que, amb data 11 de març, hem presentat un recurs contenciós administratiu contra l’Acord de la Mesa de les Corts pel qual s’aproven les retribucions.

Vos anirem comunicant totes les novetats que vagen sorgint en este tema.

ESTATUT DE PERSONAL DE LES CORTS: ESTAT DE LA NEGOCIACIÓ

Com ja vos vam informar, estem enmig de la negociació «tècnica» de l’Estatut de personal de Les Corts. Este és l’estat de la qüestió, amb una breu introducció, perquè no ens perdam:

Ja sabeu que l’EBEP no inclou en el seu àmbit d’aplicació directa al personal de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, sinó que tan sols obri la possibilitat que creen la seua legislació específica. Per això, cal aprovar per llei un estatut de personal propi, que siga norma de referència per al personal de Les Corts i responga a les característiques particulars del treball en la institució. (També cal assenyalar que hi ha qüestions tan importants com la carrera professional i la reforma de la relació de llocs de treball que estan relacionades amb l’estatut de personal, i estan a l’espera de la conclusió d’este text.)

Va haver-hi un acord en Mesa Negociadora entre els representants de les Corts i les organitzacions sindicals en este sentit l’any passat, i vam quedar en iniciar la negociació d’eixa norma abans de finalitzar el mes de setembre del 2008; el 30 d’eixe mes (in extremis) va tindre lloc una primera reunió de la Mesa negociadora, seguida d’altres en les quals es va acordar l’estructura (en funció dels títols) del futur estatut, per a començar la negociació. I així s’han estat desenvolupant durant este temps els treballs de la ponència, amb major lentitud de la que caldria esperar per diversos ajornaments en les reunions.

Fins ara, només hem pogut vore cinc títols de l’esborrany de l’Estatut: Del títol I al VI, llevat del IV. (El I tracta de l’àmbit d’aplicació; el II, classes de personal; el III, drets i deures; el V, selecció i provisió i el VI: situacions administratives), als que els sindicats hem presentat esmenes per millorar el text. Cal dir, però, que no hi ha res definitiu i hem de tornar a vore’ls; encara es poden fer esemenes o suggeriments per millorar el text que, en algunes parts importants (com ara l’article 7 del títol II, que parla dels grups per nivells de titulació, i la part relativa als cossos, les escales i les subescales), està per desenvolupar.

En la darrera reunió es va quedar en fer la pròxima el dia 22 d’abril, per a tractar la proposta que ens van passar del títol VII, dedicat al règim disciplinari. Però eixe dia no va haver-hi cap reunió, ni tan sols un avís per a desconvocar-la. I esta es l’hora que no tenim notícia de quan es produirà. (També queda pendent per part dels representants de les Corts la presentació dels títols V, sobre la carrera professional, i dels títols VIII fins el final.)

Entenem que l’activitat parlamentària, de vegades, puga alterar els plans, però cal demanar una major formalitat en les convocatòries, i una miqueta més de consideració amb els representants sindicals, en eixe sentit.

A estes altures, esperàvem tindre alguna cosa més per posar a la vostra consideració, però açò és el que hi ha. Si tenim alguna notícia més, vos la farem saber. I si voleu afegir res o fer algun comentari, només cal que ens ho digau.

Entrevista a José Cholbi Diego

Del qui fóra diputat valencià del pp, vicepresident de les Corts (2007-2009) i ara és síndic de greuges (biografia mes completa: [PDF]; i més avall, referència del Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2005), podem llegir una entrevista que li ha fet Santiago Navarro en el diari El País (05.04.2009).

Podem destacar com a opinió peculiar, per exemple, quan li demanen per la «campanya d’assetjament a [la síndica interina] Caballero», resulta que, en primer lloc, nega que hi haja hagut assetjament, a pesar que ell mateix i el seu grup van impulsar una llei amb l’únic objectiu de canviar la síndica no proposada pel pp pel síndic adjunt Morenilla, proposat per ells.

En segon lloc, afig que hi havia una «diversitat d’opinions», fet que debilita —més encara— la possibilitat de considerar-lo un síndic independent, ja que admet la possibiltat que la «diversitat d’opinions» siga motiu per a que les Corts —el pp, en este cas— intervinguen en la institució del síndic de greuges amb la finalitat d’eliminar la discrepància, i, en definitiva, la garantia d’independència d’eixa institució.

Quant a la campanya de «màrqueting» que diu que vol impulsar, podríem dir que l’únic defecte de la institució és la seua ineficàcia i, per tant, que siga coneguda no és precisament garantia d’eficàcia. Sol ocórrer just el contrari: que una volta coneguda, passem del descobriment al desencant.

I quant a la indemintzació que ha demanat pels vint-i-sis anys en la vida parlamentària «amb dedicació exclusiva», els jubilats amb pensions mínimes i treballadors desocupats i ocupats podran valorar de què parla l’antic membre de la Falange.

---

Cholbi Diego, José (Xàbia, 1938). Diputado a Cortes y Senador. Maestro de primera enseñanza y Graduado Social.

Se inició en la política en las filas de Falange, siendo oficial instructor y jefe de centuria del Frente de Juventudes. Fue profesor de Educación Física y Formación Cívico-Social en los últimos años del franquismo en el Instituto de Dénia y en algunos colegios privados de Alicante, así como preceptor (1964) y jefe de estudios del Colegio Menor José Antonio de Alicante. Concejal del Ayuntamiento de Dénia y consejero provincial del Movimiento. Fue también Inspector Provincial del Movimiento y desde abril de 1970 hasta agosto de 1972 fue subjefe provincial del Movimiento. Poseía entonces numerosas condecoraciones falangistas.

Marchó posteriormente a Madrid, donde ingresó como funcionario —técnico de Radiodifusión— en Televisión Española. A través de Martínez Esteruelas —a quien conoció cuando éste veraneaba en Xàbia— comenzó a colaborar con el Ministerio de Educación y Ciencia, donde en enero de 1974 fue nombrado subdirector general de Formación Profesional e Inspector extraordinario.

Su transición a la democracia la inició en las filas de Reforma Democrática, con Martínez Esteruelas y Fraga. Fue uno de los impulsores en la provincia de Alicante de la Unión del Pueblo Español, que en 1975 dirigía Adolfo Suárez, formación de la que en 1976 fue secretario ejecutivo de provincias. Posteriormente, se integró en Alianza Popular, como agregado a su Secretaría General (1988). Fue senador en la segunda legislatura (1982-1986), designado por las Cortes Valencianas, y diputado al Congreso por Alicante en tres legislaturas (1986, 1989 y 1993). Ha sido también diputado a Cortes Valencianas en cuatro legislaturas, las de 1983, 1995, 1999 y 2003, síndic y vicepresidente primero de las Cortes Valencianas. En 2004 fue designado senador por la Comunidad Valenciana.

Ha ocupado siempre cargos orgánicos en Alianza Popular y, después, en el Partido Popular y se le puede considerar un modelo de político profesional que ha sabido siempre adaptarse a las circunstancias. [FMS-JP]

Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2005

Acord retributiu per al 2009

Acord retributiu firmat per UGT amb l’oposició de l’STAS i CC OO: BOCV 119 del 2009 [PDF].

Este acord no inclou el 0,5% del «fons compensatori extraordinari» de la Generalitat valenciana per a aconseguir «la implicació i el compromís» dels empleats públics «com a un element fonamental del sistema» (DOCV núm. 5.710, de 25.02.2008), concepte que se’ns havia traslladat l’any passat (d’acord amb l’acord sobre condicions de treball) i que la Mesa ha decidit retallar enguany, amb la conformitat d’UGT.

Model de sol·licitud d’esmena del reglament d’interins

Tal com vam exposar anteriorment, cal una esmena del reglament de selecció de personal interí per preservar la valoració correcta de l’experiència, el mèrit i la capacitat dels treballadors i treballadores de les Corts.

Amb eixa finalitat, vos facilitem un model de sol·licitud individual (en format Word: feu clic ací) d’esmena del concurs —enfocat directament al proper concurs de transcripció correcció—, perquè pugau col·laborar en la millora del funcionament de la institució.

Naturalment, el podeu omplir i registrar tal com està o fer les adaptacions que considereu més adequades.

Moltes gràcies per la col·laboració.